PISCO

El Pisco és l'aiguardent de raïm peruà obtingut de la destill.lació dels vins frescos de la fermentació exclusiva del most de raïm (suc de raïm), seguint les pràctiques tradicionals establertes a les zones productores prèviament reconegudes i declarades com a tals per la legislació nacional . Les úniques zones productores de Pisco són la costa dels departaments de Lima, Ica, Arequipa, Moquegua i les valls de Locumba, Sama i Caplina del Departament de Tacna al Perú.
Diversos cronistes com Guamán Poma de Ayala, Pedro Sarmiento de Gamboa, Fra Martín de Murúa, Bernabé Cobo i Pedro Cieza de León acrediten l'existència d'aquest referent geogràfic des d'inicis de la Colònia, destacant, a més, el cultiu de la vinya i la elaboració de vins i aiguardents en aquesta zona. Així mateix, Miguel Cabello de Balboa, en els seus "Misceláneas antàrtiques" escrites el 1586 esmenta expressament les valls d'Ica, Yumay i Pisco en descriure la costa sud del Perú.
A partir del segle XVII, com donen compte diversos cronistes i altres fonts històriques, es produeix la interacció d'una terra propícia per al raïm, amb una cultura tecnològica desenvolupada a les valls del sud peruà, d'on neix l'aiguardent de Pisco. La història del Pisco és doncs la història d'un mestissatge que enriqueix la nostra cultura i que tots reconeixem com a part de la nostra identitat nacional dins i fora de les fronteres del Perú.
A la costa del Perú s'ubiquen una vall, un riu, un port i una ciutat anomenats, des d'inicis de la Colònia, Pisco. La vinculació del Pisco amb la geografia i la toponímia peruana és doncs indiscutible. L'aiguardent de Pisco, beguda tradicional del Perú, i "producte bandera" ofereix avui al món la seva qualitat de llarga nissaga i arrels pròpies.