14 d'agost de 2010 DIA 16 CUZCO

Ja estem a Cuzco, preciosa ciutat, plena d'arcs i places d'estil espanyol i balcons de fusta sobre els estrets carrers empedrats, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1983. Les dones ataviades amb faldilles de diverses capes i barrets en forma de fon sobre les seves llargues trenes negres xerren en quechua a les escales de la catedral, component una estampa del passat que es barregen amb el present. La conquesta espanyola va donar lloc a bells edificis colonials, mentre que la precisa maçoneria de les antigues murades recorda que els inques van fundar la ciutat.
Aquesta ciutat, centre històric i cultural dels inques, en ella van governar 13 emperadors inques i van formar un gran imperi. Va ser l'emperador Pachacutec qui va projectar la ciutat i va idear la distribució de Cuzco en forma de puma que era un animal sagrat per als inques.
Francisco Pizarro van conquerir la ciutat i la van convertir en un símbol de la tradició mestissa ja que combina elements colonials amb elements andins. Durant molts anys considerada un reducte remot de la cultura inca, des del redescobriment del Machu Pichu s'ha convertit en una destinació turístic de primer ordre.
La nostra primera aturada és Koricancha i Sant Domingo, Koricancha significa recinte d'or, es va erigir en honor d'Inti, el déu del sol. Aquest temple, el més ric de l'imperi inca, tenia els murs coberts d'or i pedres precioses i el jardí decorat amb estàtues a mida natural, en or i plata, d'animals, arbres autòctons i tiges de blat de moro. Aqui es traslladaven els cossos momificats de nobles inques durant les cerimònies. Lamentablement el temple va quedar despullat de tots els seus tresors després de l'arribada dels conqueridors.
L'església i el convent de Sant Domingo es van aixecar sobre el santuari inca, de manera que combina totes dues cultures. Resulta difícil imaginar com seria el temple, ja que es conserva molt poc d'ell, però la imponent arquitectura trapezoïdal, el sòl empedrat i les fornícules de les parets encara insinuen el seu passat esplendor.

KORICANCHA I EL CONVENT DE SANTO DOMINGO

 Va ser un lloc impressionant, una església catòlica amb l'interior, amb esquelet inca, la mesquita de Cordoba peruana; hi havia dues enormes sales armades amb enormes blocs de pedra de la zona, pedres ensamblades perfectament per la cara exterior però també estudis demostren per l'interior i fins amb 14 angles acoblats perfectament, aquesta construcció demostra els enormes coneixements en la matèria dels inques, aquestes construccions estan perfectament preparades per resistir terratrèmols. També les portes i les finestres amb la base més ampla que la part de dalt estaven perfectament dissenyades per aguantar els sismes, podem veure en la següent fotografia la perfecció de la construcció i el perfectament alineades que estan les finestres.

KORIKANCHA

Després visitam el mercat central de Cuzco, a nosaltres ens encanta visitar aquest tipus de mercadets locals, aquí és veu l'essència del lloc, quins productes es consumeixen, com viu la gent local, etc.
Hi ha un caramull de paradetes, una que ens crida l'atenció és una relacionada amb la bruixeria, xamaneria... i on es venen productes alucinògens que ajuden a la gent a viatjar a altres móns i a altres estats vitals. Aquí teniu la parada on podeu veure el "CÁCTUS DE SAN PEDRO" d'on s'extreuen uns preparats amb les propietats abans esmentades.

MERCAT CENTRAL DE CUZCO

Vam tastar diferents productes, formatges, sucs... però sobretot ens va sorprendre una cosa, el guia ens va comprar i deixar tastar unes patates que soc recollides dalt de les muntanyes i són enterrades dins la neu o gel i allà es couen amb la fredor, llavors són portades al mercat per degustar i la veritat és que van ser boníssimes; com hem repetit és impressionant la gran quantitat de varietats de patates i altres tubercles que poseeix al Peru i que confereixen la gran diversitat de matèries primeres de la cultura gastronòmica del país.
Tot seguit podeu veure també la carn més preuada del Peru, la carn de cuy que la gent prepara al forn i duu a vendre al mercat. A nosaltres no ens va fer mengera però segur que deu ser bo.

CUY ROSTIT

PATATES CUITES AMB EL FRED DE LA MUNTANYA

Després visitam la construcció de SACSAYHUAMÁN, és un impressionant exemple de l'arquitectura militar inca. Es composa de 3 terrasses escalonades rodejades per un mur en ziga-zaga, la murada té una extensió d'uns 300 metres i alguns dels blocs de pedra assoleixen els 5 metres d'altura i les 350 tones de pes. Les pedres estan ben encaixades que fins i tot a les cròniques espanyoles de l'època citen que ni tan sols hi podien introduir el fil d'un ganivet. 
Mils d'homes foren reclutats per moure i colocar les pedres, es creu que uns 20.000 indis hi van treballar i que milers d'ells hi van perdre la vida.
Al construir Cuzco els incas la van concebre en forma de puma, SACSAYHUAMÁN representa el cap, la seva murada asserrada les dents; la ciutat, el cos i el tempre de KORICANCHA la coa.
Els espanyols van utilitzar moltes d'aquestes pedres per fer construccions cristianes a Cuzco i per això el complexe ha quedat bastant deteriorat encara que es pot deduir perfectament la seva grandiositat.

SACSAYHUAMÁN

Tot seguit visitam una fàbrica de llana de camèlids on podem observar com es confeccionen diferents prendes de vestir. N'hi ha vàries per aquesta zona i cal recomenar visitar-ne alguna.
Llavors anam cap a Cuzco, visitam una zona de murades o parets de pedra; podem observar curiositats com la pedra de 12 costats integrada dins l'antiga murada inca.


També vam poder veure una altra murada on les pedres formaven la forma d'una puma, animal sagrat pels incas. Aquí en teniu una fotografia.

13 d'agost de 2010 DIA 15 PUNO - CUZCO

Iniciam el nostre viatge de Puno cap a Cuzco. Passam per Pucará, La Raya i finalment arribam a Raqchi on visitam el seu temple en honor del déu VIRACOCHA.

RAQCHI (temple en honor a VIRACOCHA)

Llavors ens dirigim cap a ANDAHUAYLILLAS, la seva església anomenada SAN PEDRO DE ANDAHUAYLILLAS és considerada la capilla sixtina de les Amèriques. La seva senzilla façana no deixa entreveure els meravellosos tresors que oculta al seu interior.
Poseeix un sostre recobert de pa d'or que representa els camins cap a l'infern i cap al cel, pintures de la famosa escola de cuzco sobre la vida de Sant Pere i un quadre de la "Virgen de la Asunción" realitzat pel famós pintor Murillo.

"SAN PEDRO DE ANDAHUAYLILLAS"

Finalment feim una volteta pel poble i continuam el nostre trajecte cap a cuzco.

ANDAHUAYLILLAS

Tots esteim impaciens per arribar als voltants de la ciutat de Cuzco, aquesta població està ubicada al "Valle Sagrado" que era considerat pels incas la representació del cel a la terra. La habilitat dels incas per construir en harmonia amb l'entorn diuen que resulta especialment evident a aquesta bellíssima província andina. Aquest indret atessora una rica naturalesa i una antiga història materialitzada en forma de nombrosos temples i fortaleses incàiques.
Cuzco va ser a l'època dels incas la capital de muntanya dels incas. Avui dia és la base perfecte des d'on recórrer els llocs més interessants de la vall sagrada: Pisac, Ollantaytambo, Tipón i Rumicolca. Totes aquestes poblacions, juntament amb el Machu Pichu, són testimoni dels increibles coneixements sobre arquitectura i hidràulica dels incas. Els bancals circulars de Noray, que no vam visitar però que diuen que són dignes de veure, mostren la seva aptitud per l'agricultura i la meticulosa colocació del blocs de granit de Sacsayhuamán constitueixen un bon exemple de les seves habilitats constructives.

12 d'agost de 2010 DIA 14 PUNO/UROS/LLACHON/PUNO

Hem passat nit a Puno, ciutat fundada l'any 1668 pels espanyols que convertiren els indígenes al cristianisme i aixecaren diverses esglésies. La ciutat té vàries coses a visitar com per exemple LA PLAZA DE ARMAS, L'ESGLÉSIA DE SAN JUAN BAUTISTA, EL PARQUE HUAJSAPATA, EL MUSEU CARLOS DREYER... però la veritat és que és freqüentada pels turistes sobretot per la seva proximitat al LLAC TITICACA. Finalment s'ha de dir de PUNO que és la capital folklòrica del Peru però quan nosaltres visitam la ciutat no hi havia cap festivitat on poguérem veure aquestes tradicions.
Iniciam el nostre viatge cap al LLAC TITICACA, aquest llac es troba a 3800 metres d'altitud, el que el converteix en el llac navegable més alt del planeta, s'ha de dir també que és el segon més gran de sud-amèrica.

LLAC TITICACA AMB PUNO LA FONS

Els habitants originaris del llac conserven el seu mode de vida tradicional basat en la pesca, l'agricultura i els teixits; així i tot avui dia ja està tot bastant encarat cap al turisme. Aquests pobles descriuen la seva existència com a una vida "entre l'aigua i el cel".

Visitam les illes flotants dels Uros, estan construides amuntegant "totora", aquest és el canyet típic de la zona, les illes estan construides sobre les arrels de la mateixa planta i cada setmana es van colocant noves capes de canyet. S'ha de dir que també construeixen unes barques de totora, inicialment molt senzilles i anomenades "cavallets de totora", avui en dia i per cridar l'atenció dels turistes ja construeixen embarcacions més complexes i grans. Visitam una illeta d'una família i ens expliquen coses sobre les seves costums, hàbits, forma de vida... és molt interessant però sí que es veu que ja és bastant turístic.

ILLES DELS UROS

Aquests Uros es consideren el poble més antic de la terra i segons la llegenda diu que existien abans del sol i mai s'ofegaven ni eren socorrats pels llamps. Els Uros conqueriren el llac i construiren les seves illes per fugir dels pobles guerrers ubicats en terra ferma. Els Uros es van anar mesclant amb altres tribus, sobretot els Aimara i van perdre els seus poders sobrenaturals, s'ha de dir que actualment parlen Aimara (un dels dialectes majoritaris del Peru juntament amb el Quechua).
La major de les illes té uns 160 anys i és on hi ha l'escola i la sala de reunions.

VESTIMENTA TÍPICA DE LES DONES UROS I D'ALGUNES GUIRIS

Feim una volteta amb una embarcació de totora i visitam altres illes dels Uros.

ILLES DELS UROS

Anam a veure la comunitat de LLACHON, situada a un cap interior del llac, molt prop de Puno. Aquesta comunitat encara està poc visitada i el turisme encara hi arriba en comptegotes, en canvi altres comunitats, sobretot els Uros, però també les de Isla Taquile i Isla Amantani estan molt més transitades pels turistes. Per això ens va agradar tant, era un indret tranquilíssim o gairebé no hi havia turistes i on es podia gaudir de la comunitat indígena.

LLACHON

Aquesta és un comunitat bastant autosuficient, es dediquen a l'agricultura i a la ramaderia encara que completen la seva economia familiar amb alguna activitat turística que com hem dit tot just acaba de ser iniciada. Nosaltres no vam dormir allà però hi havia possibilitat de fer-ho just a la mateixa casa on vam dinar, és molt recomenable si agrada la tranquilitat i la pau, ens hagués agradat. El dinar va ser molt bo, vam menjar "pejerrei" que és el peix més típic de la zona, encara que també es consumeix bastant la "truita". Vam veure la gent treballant la terra, tot a mà i era molt curiós veure la gent major treballant a un ritme més alt que la mainada, això sí, sense diexar de "chascar" coca.

TREBALLANT LA TERRA AL RITME DE LES FULLES DE COCA

Ens despedim d'aquest bucòlic indret, reducte de pau i del saber gaudir dels ritmes de la vida senzilla, de les tasques en comunitat... de camí tornam a passar per les illes dels Uros on la caiguda del sol li donen un altre toc, un altre color... així com també a les pròpies aigües del llac i a les immenses llengües de totora que configuren el paisatge d'aquestes contrades misterioses.

COMUNITAT LLACHON

ILLES DELS UROS

11 d'agost de 2010 DIA 13 CAÑÓN DEL COLCA - PUNO

Sortim ben prest cap a la CREU DEL CÓNDOR, pel camí visitam camins de pobles però no ens aturam ja que convé anar directe cap a la creu ja que el dematí prestet és quan hi ha més possibilitats de veure el mític cóndor andí.

CREU DEL CÓNDOR

La Creu del Cóndor està situada en el punt més alt del "CAÑÓN DEL COLCA", aquest lloc és el millor per contemplar els cóndors andins, vam tenir sort i en vam veure encara que es van fer de pregar. Aquests cóndors volen en cercles sobre la vall cercant avistar carronya.
Els cóndors (vulturgryphus) assoleix una alçada d'1,20 metres i una envergadura de punta d'ala a punta d'ala d'uns 3 metres; això la converteix en la major au voladora del món. Encara que arriba a pesar uns 12 quilograms, el cóndor pot volar durant hores sense moure les ales aprofitant les correnties tèrmiques. El cóndor s'alimenta de carronya i cries d'animals que localitza des de l'aire gràcies al seu desenvolupat olfacte i increible vista. Aquest animal, considerat sagrat pels incas, era habituals als Andes, però actualment està en perill d'extinció degut a segles de caça, la pèrdua d'hàbitats i l'augment de l'ús de pesticides per part dels agricultors.

VOL DEL CÓNDOR ANDÍ

Contemplar el vol d'un cóndor és gairebé una experiència mística, un ocell gegantí que vola aparentment sense esforç a un ritme totalment respectuós amb la natura, aquell ritme de la natura que des de la tranquilitat pareix que no passa res però interiorment foreixen i provoquen milers de sensacions.
De tornada anam gaudint del paisatge de la zona dominat pels bancals o marjades construïdes pels COLLAGUA, aquest poble adornen les seves prendes amb vistosos brodat que originalment s'inspiraven en les enagües de los dones espanyoles. Les dones vesteixen dues o tres faldes i capells amb llaços i brodats.
Aquestes marjades COLLAGUA van ser construides per controlar el reg i l'erosió per poder cultivar. Les comunitats que viuen en l'actualitat a la vall segueixen utilitzant aquests bancals per a les seves collites.

MARJADES DEL POBLE COLLAGUA

Pel camí observam les tombes penjants que construiren els indígenes per tal de protegir les seves ànimes, o no sabem molt bé si per protegir-se dels espolis dels espanyols.

TOMBES PENJANTS DELS COLLAGUA

Llavors continuam el camí i ens aturam a YANQUE, allà contemplam un poble típic de la zona, veim la gent de la zona i també alguna atracció turística com un rapinyaire domèstic, tenim l'oportunitat de degustar el COLCA SOUR, molt semblant al PISCO SOUR però enlloc de preparar-se amb llimona es fa amb una fruita local molt semblant a les figues de moro, és molt bo però un poc més àcid i agre.

COLCA SOUR

Aquest poble de YANQUE és preciós i típicament del Colca, visitam l'església de la "Inmaculada Concepción", que poseeix una façana preciosa d'estil mestís amb imatges de sants i una creu de plata del segle XVI.

ESGLÉSIA DE YANQUE

De tornada cap a CHIVAY cercam formatges de la zona ja que ens han dit que són els més saborosos però la veritat no vam tenir sort ja que totes les petites fàbriques familiars van estar tancades, tot seguit en teniu un exemple. S'ha de dir que per sort vam trobar formatge al mercadet local de CHIVAY i la veritat és que va ser molt bo.

FORMATGERIA LOCAL DEL COLCA

A la recerca dels formatges anam passant per diferents pobles, finalment arribam a CHIVAY per recollir les coses de l'hotel i partir cap a PUNO. Tots aquests poblets mostren una vida molt tranquila, sosegada, lluny del ritme occidental, això es fa palès sobretot observant les places on es concentra la vida de cada llogaret.

YUCAY

De camí cap a Puno comença a notar-se l'altura però bé l'anam aguantant amb les recomenacions del guia, rovegam fulles de coca quan ens diu i sense massa problemes anam aguantant. Vam estar a 4528 metres d'altura i feia una ventada de mil dimonis.

"CRUCERO ALTO"

És un paratge singular, petits turonets de fanaç, aliment dels camèlids, color de blat torrat mesclat amb un cel turquesa de les llacunes... configura un indret bastant particular, observau-ho vosaltres mateixos...

DEL COLCA CAP A PUNO

Passam per Lagunillas, Santa Lucia, Cabanillas i Juliaca. Finalment arribam a Puno.

PUNO

10 d'agost de 2010 DIA 12 AREQUIPA - CAÑÓN DEL COLCA

Emprenem el viatge que ens conduirà cap al CAÑÓN DEL COLCA. Amb 3400 metres d'altura i uns 100 quilòmetres de longitud, és un dels més profunds del món. La vall està habitada des de fa uns 2000 anys pels pobles de la cabana i collagua, que van idear el sistema de marjades per canalitzar l'aigua del desgel procedent dels cims nevats dels volcans propers. A aquestes cultures es deu també la construcció de "colcas" que són graners que es poden contemplar per tota la zona. Després de l'arribada dels espanyols es va obligar als pagesos a fer feina a les mines de la zona i es van distribuir els membres de les comunitats de forma dispersa en 14 llogarets.

"CAÑÓN DEL COLCA"

Com podeu veure és un paisatge lunar i dunar, desèrtic, només i sobreviuen unes petites plantes parescudes al fanàs i que són l'aliment dels camèlids que habiten aquestes contrades: vicuñas, guanacos, llamas i alpacas.
Atravessam la RESERVA NACIONAL SALINAS I AGUADA BLANCA, aquesta gran reserva serveix de refugi a diverses espècies de plantes i animals. La cria de camèlids, com les llamas, alpacas i vicuñas, permet mantenir el desenvolupament sostenible dels llogarets de la zona.

RESERVA NACIONAL SALINAS I AGUADA BLANCA

CAMÈLIDS QUE HABITEN A LA RESERVA

Ens aturam a Viscachani per prendre un MATE DE COCA, en concret un "TRIFÁSICO" que és un mate amb coca però també altres herbes que t'ajuden en l'aclimatació a l'altura i prevenir el temut mal d'altura. Esteim ara a 3400 metres d'altura, encara pujarem més però ja és una altura important; ens han recomenat no menjar massa mentre anam pujant i anar ingerint productes amb coca però sobretot líquids, o en forma de dolços (caramels, xupa-xups i galletes), quan l'altura sigui superior ja tendrem oportunitat de rovegar ("chascar") fulles de coca que és el millor. La fulla de coca es "chasca" amb un catalitzador a base de pell de plàtan que accelera els seus efectes i és el millor pel mal d'altura.

MATE DE COCA "TRIFÀSIC"

Llavors visitam les coves de Sumbay, tot seguit arribam a la zona de Chucura, El Mirador de los Andes, on es pot apreciar la "Cordillera del Chila", així com els volcans Mismi, Hualca, Sabancaya, Ampato, Chachani, Misti i l'Urbinas. Llavors iniciam el descens fins al poble de CHIVAY per dinar.

CHIVAY

Quan arribam a aquesta població hem d'emplenar la documentació per poder entrar al CAÑON DEL COLCA i poder visitar totes les seves atraccions i meravelles.

BUTLLETA TURÍSTICA DEL COLCA

Després del dinar ens instal.lam a l'hotel, en haver descansat ens dirigim a passar la tarda als banys termals de "La Calera" on gaudirem d'aigües calentetes, riques en sulfurosos i ferro, i prendrem un relaxant bany. Aquestes aigües s'utilitzaven com a tractament del reumatisme i artritis, no està gens malament una mica de tranquilitat...

LA CALERA

Finalment acabam la nit amb una passejada per CHIVAY i la visita al seu mercat local, els indígenes de la zona venen tots els seus productes i sempre hi destaquen productes molt apreciats com el blat de les índies, el formatge, teixits, capells... Sopam a l'hotel i gaudim d'unes dances típiques de la zona.

 

 

MERCAT LOCAL DE CHIVAY

9 d'agost de 2010 DIA 11 AREQUIPA

Bé, va ser una nit dura, molt dura... vam passar-la dins un bus. La veritat és que va ser menys incòmode del que em pensava, això sí, la veritat és que el bus esteia molt bé, s'ha de dir que per fer aquests trajectes s'han d'agafar bussos d'empreses serioses i la nostra: CRUZ DEL SUR, ho era. Això sí els bussos van a tota, vàrem obrir els ulls a mitjan nit i valia més tornar-los a tancar, tot una taringa de bussos, circulant de nit, a tota castanya i sabent que es creuen els amos de la carretera, valia més no pensar amb la gran quantitat d'accidents que hi ha a Peru, però ja ho diuen de Perú: INDRET ON TOT ÉS POSSIBLE PERÒ ON NO HI HA RES SEGUR. Aquesta dita és totalment certa...

BUS NOCTURN CRUZ DEL SUR

Arribam a AREQUIPA, baix la "protecció" de tres volcans: el Misti, el Chachani i el Pichu Pichu s'extén aquesta gran ciutat, construida per complet amb pedres volcàniques de color blanquinós, degut a això aquesta ciutat és coneguda amb el sobrenom de la CIUTAT BLANCA. Ciutat incàica conquerida pels espanyols, ambdues cultures configuraren l'actual ciutat de tal bellesa que està catalogada com a PATRIMONI DE LA HUMANITAT, es tracta de la segona ciutat del Peru i destaca per la seva gran història com a centre d'exportació de llana d'ovella, l'alpaca, començ encara vigent i que li configura un present prósper.
Arribam cansats però encara disposam del dematí lliure i decidim potejar un poquet la ciutat, ens passejam i acabam a "LA PLAZA DE ARMAS", és típica, com totes les del Peru, una plaça quadrada on s'hi concentren totes les institucions destacables de l'indret: Ajuntament, Església, etc.

"PLAZA DE ARMAS" D'AREQUIPA

La plaça és preciosa, ja és hora de dinar i avui és un dia especial ja que fa molt de temps que ens van recomanar menjar el "CHUPE DE CAMARONES" aquí, és un plat típic de moltes zones del Perú però diuen que el més saborós és el que es prepara a Arequipa. El "CHUPE DE CAMARONES" és un sopa de "camarones" que són gambes de riu. És una sopa boníssima, amb un gustet excepcional... mesclat amb tot una sèrie d'ingredients: arròs, blat de les índies, ou bollit... tot maridat amb un vi blanc de TACAMA.

"CHUPE DE CAMARONES"

Després d'aquest meravellós moment, ja ens posam en marxa i dedicam l'horabaixa a visitar la ciutat. Visitam una sèrie d'esglésies: "Iglesia de San Francisco" "Iglesia de la Merced"  "Iglesia de la Compañia", tot seguit anam a un indret que mostra clarament el tipus de vida que van dur els religiosos i religioses durant l'evangelització de sud-amèrica. Visitam el MONESTIR DE SANTA CATALINA.

MONESTIR DE SANTA CATALINA

Aquest monestir ocupa tota una cantonada de la ciutat, va ser fundat l'any 1580 per Maria de Guzmán, una viuda rica que es va ordenar monja. Les primeres dones en afegir-se a aquest ordre varen ser dones "criollas" pobres filles de caps indis de l'indret i també algunes dones de classe alta. Les monges novelles de casa bona conservaven els seus privilegis i comoditats (fins i tot servents), mantenien el mateix ritme de vida i fins i tot seguien celebrant festes. Devers l'any 1870 la germana dominica Josefa Cadena va prendre la direcció del monestir i va canviar  aquestes velles costums i les va substituir per unes costums molt més senzilles i modestes.

MONESTIR DE SANTA CATALINA

Aquest monestir mostra tot un ventall de colors que combinats amb la lluminositat de la ciutat configuren un espectacle visual digne de viure, de gaudir. El color blanc característic d'Arequipa, crida la lluminositat que dónen a les parets blavoses i terroses una explendor impressionant.