Després de passar la nit a YUCAY, ens dirigim cap a l'estació d'OLLANTAYTAMBO per agafar en tren que ens conduirà a través de la Vall d'URUBAMBA fins a la "Ciutat Perduda dels Inques": MACHU PUCCHU. Aquest viatge escènic d'una hora i mitja en tren i uns trenta minuts en bus ens conduirà fins a una de les meravelles del món.
 |
| D'AGUAS CALIENTES CAP A MACHU PICCHU |
La darrera localitat abans d'arribar a Machu Picchu és AGUAS CALIENTES, des d'aquí agafam el bus per fer el darrer trocet abans d'arribar a les ruines de la Ciutat Perduda dels Inques.
El Machu Picchu apareix envoltat de boira, envoltat de muntanyes gegantines, està construït damunt una roca a 2350 metres d'altura; no es sap molt bé si no va ser descoberta mai pels espanyols, si va ser saquejada i abandona... ni tampoc la funció dels edificis, es pensa emperò que són un lloc de culte per contemplar les estrelles o també que era el lloc de residència de Pachacútec, el novè Inca.
 |
| ENTORN DEL MACHU PICCHU |
Aquesta ciutat Inca consta d'una secció superior y una altra inferior amb cases, temples, fonts, places i bancals de cultiu, ambdues ubicades damunt la cresta de la muntanya, tot comunicat per escales i camins. Cap civilització ha aconseguit trenar tants blocs de pedra de gran tamany amb tanta destresa i maestria. Els cantons de les pedres, treballats amb eines de pedra o bronze, es polien fins que encaixaven a la perfecció. El mètode utilitzat per traslladar en granit des de la muntanya continua encara essent un tema de discusió entre els experts i un veritable misteri.
 |
| MACHU PICCHU |
La primera paraula en veure la ciutat és IMPRESSIONANT!! Així la va descriure Hiram Bingham, professor, explorador i arqueòleg de la Universitat de Yale, l'any 1911, juntament amb un Policia Local de la zona van trobar un agricultor anomenar Melchor Artega que els va posar en coneixement d'unes grans ruines ocultes dins la vegetació.
Foto del grup amb el Machu Picchu al fons, després de la visita guiada ens vam dirigir a dinar a un restaurant just a la vora de les ruines. L'horabaixa i ja sense tanta gent és quan vam poder viure millor la màgia del lloc, místic, encisador, bucòlic... sense el rum-rum de la Torre de Babel és quan es mostra autèntic per aquells viatjants que el visitin més enllà de cercar una foto, per aquells que saben gaudir del silenci de les pedres majestuoses i de les marjades endomassades de gespa com a flassada.
Finalment tornam a AGUAS CALIENTES a passar la nit, envoltats de muntanyes màgiques custodiades per la lluna peruana encapritxada en il.luminar els esperits dels visitants.
