19 d'agost de 2010 DIA 21 SANDOVAL LAKE LODGE

La selva amazònica de Perú sempre ha estat bastant desconeguda, els espanyols després de la conquesta es van centrar en les zones costeres i del nord, fins al segle XVI no s'establiren llocs colonials com MOYOBAMBA però l'amazònia no fou ocupada permanentment fins a la construcció de vàries missions al segle XVIII.

LLAC SANDOVAL

La febre del suro de la dècada de 1870 va provocar l'augment de la població, quatre dècades més tard el suro ja havia perdut la seva importància i les ciutats també, degut al descobriment de petroli a la zona i al turisme, a partir dels anys seixanta la zona ha recuperat l'activitat. S'ha de dir que l'amazònia ocupa més de la meitat del territori peruà i que en ella només hi viu un 5% de la seva població.

VEGETACIÓ SELVA TROPICAL AMAZÒNICA

Començam el dia passejant pel riu on podem observar una gran quantitat d'aus, entre ells el "hoatzin" i el "gritón aruco", ambdós amb un pentinat de plomes al cap.

GRITÓN ARUCO

 Vam tenir la oportunitat també d'observar les palmeres que feien les NOUS DEL BRASIL, aquest és un producte molt important per a l'economia de la zona.

TRENCANT NOUS DEL BRASIL

La resta del dia vam continuar d'excursió, vam anar veient animals i a banda dels esmentats ocells, vam anar veient tortugues, però sobretot volem destacar una de les cinc espècies de moneies que hi ha a la zona: LA MONEIA CAPUTXINA.

Vam acabar la sortida ja de nit veient els caimans negres, des de lluny i amb l'ajuda d'una llanterna es veien dos puntets vermells, els ulls d'aquests rèptils, només calia acostar-s'hi i sense fer renou treure una bona fotografia.

18 d'agost de 2010 DIA 20 CUZCO/PUERTO MALDONADO/SANDOVAL LAKE LODGE

Arribam a l'aeroport de PUERTO MALDONADO, aquesta ciutat va viure durant molts d'anys del suro i també a la recerca d'or, als seus mercats hi podem trobar fruits secs brasilers, cafè i fruites tropicals.
Ens traslladam al port localitzat al RIU MADRE DE DIOS, allà agafam un botet a motor durant uns 30 minuts per arribar fins als dominis del LLAC SANDOVAL on ja no hi pot accedir cap vehicle a motor.

RÍO MADRE DE DIOS

El Riu Madre de Dios flueix des de les terres altes pròximes a la Reserva de la Biosfera del MANU cap a Bolívia, conforma una gran ruta comercial amb assentaments i un gran trànsit fluvial.

Vam dinar dins el botet i s'ha de dir que aquí el menjar ja era amazònic i és que no hem d'oblidar que som a la gran selva, a la seva part peruana.
Quan arribam a la part baixa del riu, baixam de les embarcacions i encara ens queda una caminata d'uns 50 minuts a través de la selva fins arribar a un petit canal on agafarem les canoes per arribar al SANDOVAL LAKE LODGE.

 El LLAC SANDOVAL està rodejat de grans palmeres que serveixen d'hàbitat a grans llúdrigues de riu que estan en perill d'extinció, també hi ha gran diversitat de flora i fauna que tendrem oportunitat d'observar al llarg d'aquests dies.

Finalment arribam al nostre destí, el SANDOVAL LAKE LODGE, una vegada instal.lats i sopats ens disposam a fer una sortida per la selva a observar la fauna noctuna, amb unes mesures de seguretat estrictes, armats amb llanternes, càmares a punt i posant-hi tots els sentits per no prendre mal, sortim a la recerca i captura dels reis de la obscuritat... QUINES RIALLES!!!!

SANDOVAL LAKE LODGE

17 d'agost de 2010 DIA 19 MACHU PICCHU/OLLANTAYTAMBO/CUZCO

Avui tornam a visitar les ruines del Machu Picchu però el veurem des d'un altre punt de vista, farem una petita excursió fins a INTIPUNKU o Porta del Sol que ofereix una vista de 180º del Machu Picchu. Des d'ella els Inques controlaven l'accés a la ciutat i podem assegurar que s'hi poden observar meravelloses sortides de sol.

PORTA DEL SOL (CAMÍ DE L'INCA)

Els Inques van desenvolupar una extensa xarxa de camins que abarcava entre 25.000 i 30.000 kilòmetres per comunicar gran part del seu imperi en expansió. El Cápac Ñan o Camí Real constava de caminois per viatjar en caravanes de llames. El Camí de l'Inca que comunica Machu Picchu amb la Vall Sagrada és la ruta millor conservada i just abans de topar-mos amb el Machu Picchu ens trobam amb la Porta del Sol que ofereix la primera perspectiva pels visitants que arriben recorrent el Camí de l'Inca.

VISTA DEL MACHU PICCHU DES DE LA PORTA DEL SOL

En haver dinat ja ens translladam una altra vegada a l'estació i agafam el MACHU PICCHU TRAIN per tornar a OLLANTAYTAMBO, s'ha de dir que aquesta ciutat és una ciutat Inca vivent, els seus habitants s'esforcen per mantenir les tradicions antigues.

Anau alerta si agafau aquest tren ja que no deixen pujar els passatgers ens segons quines condicions... CURIOSITATS D'EN JOACKIN!!!!

16 d'agost de 2010 DIA 18 YUCAY/OLLANTAYTAMBO/MACHU PUCCHU

Després de passar la nit a YUCAY, ens dirigim cap a l'estació d'OLLANTAYTAMBO per agafar en tren que ens conduirà a través de la Vall d'URUBAMBA fins a la "Ciutat Perduda dels Inques": MACHU PUCCHU. Aquest viatge escènic d'una hora i mitja en tren i uns trenta minuts en bus ens conduirà fins a una de les meravelles del món.

D'AGUAS CALIENTES CAP A MACHU PICCHU

La darrera localitat abans d'arribar a Machu Picchu és AGUAS CALIENTES, des d'aquí agafam el bus per fer el darrer trocet abans d'arribar a les ruines de la Ciutat Perduda dels Inques.
El Machu Picchu apareix envoltat de boira, envoltat de muntanyes gegantines, està construït damunt una roca a 2350 metres d'altura; no es sap molt bé si no va ser descoberta mai pels espanyols, si va ser saquejada i abandona... ni tampoc la funció dels edificis, es pensa emperò que són un lloc de culte per contemplar les estrelles o també que era el lloc de residència de Pachacútec, el novè Inca.

ENTORN DEL MACHU PICCHU

Aquesta ciutat Inca consta d'una secció superior y una altra inferior amb cases, temples, fonts, places i bancals de cultiu, ambdues ubicades damunt la cresta de la muntanya, tot comunicat per escales i camins. Cap civilització ha aconseguit trenar tants blocs de pedra de gran tamany amb tanta destresa i maestria. Els cantons de les pedres, treballats amb eines de pedra o bronze, es polien fins que encaixaven a la perfecció. El mètode utilitzat per traslladar en granit des de la muntanya continua encara essent un tema de discusió entre els experts i un veritable misteri.

MACHU PICCHU

La primera paraula en veure la ciutat és IMPRESSIONANT!! Així la va descriure Hiram Bingham, professor, explorador i arqueòleg de la Universitat de Yale, l'any 1911, juntament amb un Policia Local de la zona van trobar un agricultor anomenar Melchor Artega que els va posar en coneixement d'unes grans ruines ocultes dins la vegetació.

Foto del grup amb el Machu Picchu al fons, després de la visita guiada ens vam dirigir a dinar a un restaurant just a la vora de les ruines. L'horabaixa i ja sense tanta gent és quan vam poder viure millor la màgia del lloc, místic, encisador, bucòlic... sense el rum-rum de la Torre de Babel és quan es mostra autèntic per aquells viatjants que el visitin més enllà de cercar una foto, per aquells que saben gaudir del silenci de les pedres majestuoses i de les marjades endomassades de gespa com a flassada.

Finalment tornam a AGUAS CALIENTES a passar la nit, envoltats de muntanyes màgiques custodiades per la lluna peruana encapritxada en il.luminar els esperits dels visitants.

15 d'agost de 2010 DIA 17 CUZCO/PISAC/OLLANTAYTAMBO/YUCAY

La nostra primera aturada és la localitat de PISAC, a uns 32 quilòmetres de Cuzco, aquesta ciutat es creu que va començar sent un lloc militar per defensar-se dels invasors, llavors va anar convertint-se en un centre residencial i cerimonial. Les marjades condueixen la vista cap a la fortalesa ubicada dalt del cim protegida per murs de pedra polida. Les runes comprenen diferents edificis però l'element central és el Temple del Sol, que es creu que va ser un observatori astronòmic.
Abans d'anar a visitar la fortalesa passam primer a veure el mercadet dominical indígena, tot seguit en podeu veure una fotografia.

MERCAT DOMINICAL INDÍGENA DE PISAC

 Després ens dirigim a dinar, ho feim a un restaurant d'URUBAMBA, el citarem perquè va destacar per la seva bellesa, la seva tranquil.litat... i també per oferir un bufet molt complet i riquíssim.

RESTAURANT D'URUBAMBA

Ens dirigim ben apeixats cap a OLLANTAYTAMBO, aquesta és considerada una ciutat vivent INCA. Aquesta ciutat és recordada per ser el lloc on els incas van aconseguir la més gran victòria sobre els espanyols. Una gran quantitat de marjades condueixen fins a la fortalesa de ARAQAMA AYLLU.

OLLANTAYTAMBO

Finalment dormim a un establiment preciós a un petit poblet anomenat YUCAY.

HOTEL LA CASONA DE YUCAY

14 d'agost de 2010 DIA 16 CUZCO

Ja estem a Cuzco, preciosa ciutat, plena d'arcs i places d'estil espanyol i balcons de fusta sobre els estrets carrers empedrats, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1983. Les dones ataviades amb faldilles de diverses capes i barrets en forma de fon sobre les seves llargues trenes negres xerren en quechua a les escales de la catedral, component una estampa del passat que es barregen amb el present. La conquesta espanyola va donar lloc a bells edificis colonials, mentre que la precisa maçoneria de les antigues murades recorda que els inques van fundar la ciutat.
Aquesta ciutat, centre històric i cultural dels inques, en ella van governar 13 emperadors inques i van formar un gran imperi. Va ser l'emperador Pachacutec qui va projectar la ciutat i va idear la distribució de Cuzco en forma de puma que era un animal sagrat per als inques.
Francisco Pizarro van conquerir la ciutat i la van convertir en un símbol de la tradició mestissa ja que combina elements colonials amb elements andins. Durant molts anys considerada un reducte remot de la cultura inca, des del redescobriment del Machu Pichu s'ha convertit en una destinació turístic de primer ordre.
La nostra primera aturada és Koricancha i Sant Domingo, Koricancha significa recinte d'or, es va erigir en honor d'Inti, el déu del sol. Aquest temple, el més ric de l'imperi inca, tenia els murs coberts d'or i pedres precioses i el jardí decorat amb estàtues a mida natural, en or i plata, d'animals, arbres autòctons i tiges de blat de moro. Aqui es traslladaven els cossos momificats de nobles inques durant les cerimònies. Lamentablement el temple va quedar despullat de tots els seus tresors després de l'arribada dels conqueridors.
L'església i el convent de Sant Domingo es van aixecar sobre el santuari inca, de manera que combina totes dues cultures. Resulta difícil imaginar com seria el temple, ja que es conserva molt poc d'ell, però la imponent arquitectura trapezoïdal, el sòl empedrat i les fornícules de les parets encara insinuen el seu passat esplendor.

KORICANCHA I EL CONVENT DE SANTO DOMINGO

 Va ser un lloc impressionant, una església catòlica amb l'interior, amb esquelet inca, la mesquita de Cordoba peruana; hi havia dues enormes sales armades amb enormes blocs de pedra de la zona, pedres ensamblades perfectament per la cara exterior però també estudis demostren per l'interior i fins amb 14 angles acoblats perfectament, aquesta construcció demostra els enormes coneixements en la matèria dels inques, aquestes construccions estan perfectament preparades per resistir terratrèmols. També les portes i les finestres amb la base més ampla que la part de dalt estaven perfectament dissenyades per aguantar els sismes, podem veure en la següent fotografia la perfecció de la construcció i el perfectament alineades que estan les finestres.

KORIKANCHA

Després visitam el mercat central de Cuzco, a nosaltres ens encanta visitar aquest tipus de mercadets locals, aquí és veu l'essència del lloc, quins productes es consumeixen, com viu la gent local, etc.
Hi ha un caramull de paradetes, una que ens crida l'atenció és una relacionada amb la bruixeria, xamaneria... i on es venen productes alucinògens que ajuden a la gent a viatjar a altres móns i a altres estats vitals. Aquí teniu la parada on podeu veure el "CÁCTUS DE SAN PEDRO" d'on s'extreuen uns preparats amb les propietats abans esmentades.

MERCAT CENTRAL DE CUZCO

Vam tastar diferents productes, formatges, sucs... però sobretot ens va sorprendre una cosa, el guia ens va comprar i deixar tastar unes patates que soc recollides dalt de les muntanyes i són enterrades dins la neu o gel i allà es couen amb la fredor, llavors són portades al mercat per degustar i la veritat és que van ser boníssimes; com hem repetit és impressionant la gran quantitat de varietats de patates i altres tubercles que poseeix al Peru i que confereixen la gran diversitat de matèries primeres de la cultura gastronòmica del país.
Tot seguit podeu veure també la carn més preuada del Peru, la carn de cuy que la gent prepara al forn i duu a vendre al mercat. A nosaltres no ens va fer mengera però segur que deu ser bo.

CUY ROSTIT

PATATES CUITES AMB EL FRED DE LA MUNTANYA

Després visitam la construcció de SACSAYHUAMÁN, és un impressionant exemple de l'arquitectura militar inca. Es composa de 3 terrasses escalonades rodejades per un mur en ziga-zaga, la murada té una extensió d'uns 300 metres i alguns dels blocs de pedra assoleixen els 5 metres d'altura i les 350 tones de pes. Les pedres estan ben encaixades que fins i tot a les cròniques espanyoles de l'època citen que ni tan sols hi podien introduir el fil d'un ganivet. 
Mils d'homes foren reclutats per moure i colocar les pedres, es creu que uns 20.000 indis hi van treballar i que milers d'ells hi van perdre la vida.
Al construir Cuzco els incas la van concebre en forma de puma, SACSAYHUAMÁN representa el cap, la seva murada asserrada les dents; la ciutat, el cos i el tempre de KORICANCHA la coa.
Els espanyols van utilitzar moltes d'aquestes pedres per fer construccions cristianes a Cuzco i per això el complexe ha quedat bastant deteriorat encara que es pot deduir perfectament la seva grandiositat.

SACSAYHUAMÁN

Tot seguit visitam una fàbrica de llana de camèlids on podem observar com es confeccionen diferents prendes de vestir. N'hi ha vàries per aquesta zona i cal recomenar visitar-ne alguna.
Llavors anam cap a Cuzco, visitam una zona de murades o parets de pedra; podem observar curiositats com la pedra de 12 costats integrada dins l'antiga murada inca.


També vam poder veure una altra murada on les pedres formaven la forma d'una puma, animal sagrat pels incas. Aquí en teniu una fotografia.

13 d'agost de 2010 DIA 15 PUNO - CUZCO

Iniciam el nostre viatge de Puno cap a Cuzco. Passam per Pucará, La Raya i finalment arribam a Raqchi on visitam el seu temple en honor del déu VIRACOCHA.

RAQCHI (temple en honor a VIRACOCHA)

Llavors ens dirigim cap a ANDAHUAYLILLAS, la seva església anomenada SAN PEDRO DE ANDAHUAYLILLAS és considerada la capilla sixtina de les Amèriques. La seva senzilla façana no deixa entreveure els meravellosos tresors que oculta al seu interior.
Poseeix un sostre recobert de pa d'or que representa els camins cap a l'infern i cap al cel, pintures de la famosa escola de cuzco sobre la vida de Sant Pere i un quadre de la "Virgen de la Asunción" realitzat pel famós pintor Murillo.

"SAN PEDRO DE ANDAHUAYLILLAS"

Finalment feim una volteta pel poble i continuam el nostre trajecte cap a cuzco.

ANDAHUAYLILLAS

Tots esteim impaciens per arribar als voltants de la ciutat de Cuzco, aquesta població està ubicada al "Valle Sagrado" que era considerat pels incas la representació del cel a la terra. La habilitat dels incas per construir en harmonia amb l'entorn diuen que resulta especialment evident a aquesta bellíssima província andina. Aquest indret atessora una rica naturalesa i una antiga història materialitzada en forma de nombrosos temples i fortaleses incàiques.
Cuzco va ser a l'època dels incas la capital de muntanya dels incas. Avui dia és la base perfecte des d'on recórrer els llocs més interessants de la vall sagrada: Pisac, Ollantaytambo, Tipón i Rumicolca. Totes aquestes poblacions, juntament amb el Machu Pichu, són testimoni dels increibles coneixements sobre arquitectura i hidràulica dels incas. Els bancals circulars de Noray, que no vam visitar però que diuen que són dignes de veure, mostren la seva aptitud per l'agricultura i la meticulosa colocació del blocs de granit de Sacsayhuamán constitueixen un bon exemple de les seves habilitats constructives.