12 d'agost de 2010 DIA 14 PUNO/UROS/LLACHON/PUNO

Hem passat nit a Puno, ciutat fundada l'any 1668 pels espanyols que convertiren els indígenes al cristianisme i aixecaren diverses esglésies. La ciutat té vàries coses a visitar com per exemple LA PLAZA DE ARMAS, L'ESGLÉSIA DE SAN JUAN BAUTISTA, EL PARQUE HUAJSAPATA, EL MUSEU CARLOS DREYER... però la veritat és que és freqüentada pels turistes sobretot per la seva proximitat al LLAC TITICACA. Finalment s'ha de dir de PUNO que és la capital folklòrica del Peru però quan nosaltres visitam la ciutat no hi havia cap festivitat on poguérem veure aquestes tradicions.
Iniciam el nostre viatge cap al LLAC TITICACA, aquest llac es troba a 3800 metres d'altitud, el que el converteix en el llac navegable més alt del planeta, s'ha de dir també que és el segon més gran de sud-amèrica.

LLAC TITICACA AMB PUNO LA FONS

Els habitants originaris del llac conserven el seu mode de vida tradicional basat en la pesca, l'agricultura i els teixits; així i tot avui dia ja està tot bastant encarat cap al turisme. Aquests pobles descriuen la seva existència com a una vida "entre l'aigua i el cel".

Visitam les illes flotants dels Uros, estan construides amuntegant "totora", aquest és el canyet típic de la zona, les illes estan construides sobre les arrels de la mateixa planta i cada setmana es van colocant noves capes de canyet. S'ha de dir que també construeixen unes barques de totora, inicialment molt senzilles i anomenades "cavallets de totora", avui en dia i per cridar l'atenció dels turistes ja construeixen embarcacions més complexes i grans. Visitam una illeta d'una família i ens expliquen coses sobre les seves costums, hàbits, forma de vida... és molt interessant però sí que es veu que ja és bastant turístic.

ILLES DELS UROS

Aquests Uros es consideren el poble més antic de la terra i segons la llegenda diu que existien abans del sol i mai s'ofegaven ni eren socorrats pels llamps. Els Uros conqueriren el llac i construiren les seves illes per fugir dels pobles guerrers ubicats en terra ferma. Els Uros es van anar mesclant amb altres tribus, sobretot els Aimara i van perdre els seus poders sobrenaturals, s'ha de dir que actualment parlen Aimara (un dels dialectes majoritaris del Peru juntament amb el Quechua).
La major de les illes té uns 160 anys i és on hi ha l'escola i la sala de reunions.

VESTIMENTA TÍPICA DE LES DONES UROS I D'ALGUNES GUIRIS

Feim una volteta amb una embarcació de totora i visitam altres illes dels Uros.

ILLES DELS UROS

Anam a veure la comunitat de LLACHON, situada a un cap interior del llac, molt prop de Puno. Aquesta comunitat encara està poc visitada i el turisme encara hi arriba en comptegotes, en canvi altres comunitats, sobretot els Uros, però també les de Isla Taquile i Isla Amantani estan molt més transitades pels turistes. Per això ens va agradar tant, era un indret tranquilíssim o gairebé no hi havia turistes i on es podia gaudir de la comunitat indígena.

LLACHON

Aquesta és un comunitat bastant autosuficient, es dediquen a l'agricultura i a la ramaderia encara que completen la seva economia familiar amb alguna activitat turística que com hem dit tot just acaba de ser iniciada. Nosaltres no vam dormir allà però hi havia possibilitat de fer-ho just a la mateixa casa on vam dinar, és molt recomenable si agrada la tranquilitat i la pau, ens hagués agradat. El dinar va ser molt bo, vam menjar "pejerrei" que és el peix més típic de la zona, encara que també es consumeix bastant la "truita". Vam veure la gent treballant la terra, tot a mà i era molt curiós veure la gent major treballant a un ritme més alt que la mainada, això sí, sense diexar de "chascar" coca.

TREBALLANT LA TERRA AL RITME DE LES FULLES DE COCA

Ens despedim d'aquest bucòlic indret, reducte de pau i del saber gaudir dels ritmes de la vida senzilla, de les tasques en comunitat... de camí tornam a passar per les illes dels Uros on la caiguda del sol li donen un altre toc, un altre color... així com també a les pròpies aigües del llac i a les immenses llengües de totora que configuren el paisatge d'aquestes contrades misterioses.

COMUNITAT LLACHON

ILLES DELS UROS

11 d'agost de 2010 DIA 13 CAÑÓN DEL COLCA - PUNO

Sortim ben prest cap a la CREU DEL CÓNDOR, pel camí visitam camins de pobles però no ens aturam ja que convé anar directe cap a la creu ja que el dematí prestet és quan hi ha més possibilitats de veure el mític cóndor andí.

CREU DEL CÓNDOR

La Creu del Cóndor està situada en el punt més alt del "CAÑÓN DEL COLCA", aquest lloc és el millor per contemplar els cóndors andins, vam tenir sort i en vam veure encara que es van fer de pregar. Aquests cóndors volen en cercles sobre la vall cercant avistar carronya.
Els cóndors (vulturgryphus) assoleix una alçada d'1,20 metres i una envergadura de punta d'ala a punta d'ala d'uns 3 metres; això la converteix en la major au voladora del món. Encara que arriba a pesar uns 12 quilograms, el cóndor pot volar durant hores sense moure les ales aprofitant les correnties tèrmiques. El cóndor s'alimenta de carronya i cries d'animals que localitza des de l'aire gràcies al seu desenvolupat olfacte i increible vista. Aquest animal, considerat sagrat pels incas, era habituals als Andes, però actualment està en perill d'extinció degut a segles de caça, la pèrdua d'hàbitats i l'augment de l'ús de pesticides per part dels agricultors.

VOL DEL CÓNDOR ANDÍ

Contemplar el vol d'un cóndor és gairebé una experiència mística, un ocell gegantí que vola aparentment sense esforç a un ritme totalment respectuós amb la natura, aquell ritme de la natura que des de la tranquilitat pareix que no passa res però interiorment foreixen i provoquen milers de sensacions.
De tornada anam gaudint del paisatge de la zona dominat pels bancals o marjades construïdes pels COLLAGUA, aquest poble adornen les seves prendes amb vistosos brodat que originalment s'inspiraven en les enagües de los dones espanyoles. Les dones vesteixen dues o tres faldes i capells amb llaços i brodats.
Aquestes marjades COLLAGUA van ser construides per controlar el reg i l'erosió per poder cultivar. Les comunitats que viuen en l'actualitat a la vall segueixen utilitzant aquests bancals per a les seves collites.

MARJADES DEL POBLE COLLAGUA

Pel camí observam les tombes penjants que construiren els indígenes per tal de protegir les seves ànimes, o no sabem molt bé si per protegir-se dels espolis dels espanyols.

TOMBES PENJANTS DELS COLLAGUA

Llavors continuam el camí i ens aturam a YANQUE, allà contemplam un poble típic de la zona, veim la gent de la zona i també alguna atracció turística com un rapinyaire domèstic, tenim l'oportunitat de degustar el COLCA SOUR, molt semblant al PISCO SOUR però enlloc de preparar-se amb llimona es fa amb una fruita local molt semblant a les figues de moro, és molt bo però un poc més àcid i agre.

COLCA SOUR

Aquest poble de YANQUE és preciós i típicament del Colca, visitam l'església de la "Inmaculada Concepción", que poseeix una façana preciosa d'estil mestís amb imatges de sants i una creu de plata del segle XVI.

ESGLÉSIA DE YANQUE

De tornada cap a CHIVAY cercam formatges de la zona ja que ens han dit que són els més saborosos però la veritat no vam tenir sort ja que totes les petites fàbriques familiars van estar tancades, tot seguit en teniu un exemple. S'ha de dir que per sort vam trobar formatge al mercadet local de CHIVAY i la veritat és que va ser molt bo.

FORMATGERIA LOCAL DEL COLCA

A la recerca dels formatges anam passant per diferents pobles, finalment arribam a CHIVAY per recollir les coses de l'hotel i partir cap a PUNO. Tots aquests poblets mostren una vida molt tranquila, sosegada, lluny del ritme occidental, això es fa palès sobretot observant les places on es concentra la vida de cada llogaret.

YUCAY

De camí cap a Puno comença a notar-se l'altura però bé l'anam aguantant amb les recomenacions del guia, rovegam fulles de coca quan ens diu i sense massa problemes anam aguantant. Vam estar a 4528 metres d'altura i feia una ventada de mil dimonis.

"CRUCERO ALTO"

És un paratge singular, petits turonets de fanaç, aliment dels camèlids, color de blat torrat mesclat amb un cel turquesa de les llacunes... configura un indret bastant particular, observau-ho vosaltres mateixos...

DEL COLCA CAP A PUNO

Passam per Lagunillas, Santa Lucia, Cabanillas i Juliaca. Finalment arribam a Puno.

PUNO

10 d'agost de 2010 DIA 12 AREQUIPA - CAÑÓN DEL COLCA

Emprenem el viatge que ens conduirà cap al CAÑÓN DEL COLCA. Amb 3400 metres d'altura i uns 100 quilòmetres de longitud, és un dels més profunds del món. La vall està habitada des de fa uns 2000 anys pels pobles de la cabana i collagua, que van idear el sistema de marjades per canalitzar l'aigua del desgel procedent dels cims nevats dels volcans propers. A aquestes cultures es deu també la construcció de "colcas" que són graners que es poden contemplar per tota la zona. Després de l'arribada dels espanyols es va obligar als pagesos a fer feina a les mines de la zona i es van distribuir els membres de les comunitats de forma dispersa en 14 llogarets.

"CAÑÓN DEL COLCA"

Com podeu veure és un paisatge lunar i dunar, desèrtic, només i sobreviuen unes petites plantes parescudes al fanàs i que són l'aliment dels camèlids que habiten aquestes contrades: vicuñas, guanacos, llamas i alpacas.
Atravessam la RESERVA NACIONAL SALINAS I AGUADA BLANCA, aquesta gran reserva serveix de refugi a diverses espècies de plantes i animals. La cria de camèlids, com les llamas, alpacas i vicuñas, permet mantenir el desenvolupament sostenible dels llogarets de la zona.

RESERVA NACIONAL SALINAS I AGUADA BLANCA

CAMÈLIDS QUE HABITEN A LA RESERVA

Ens aturam a Viscachani per prendre un MATE DE COCA, en concret un "TRIFÁSICO" que és un mate amb coca però també altres herbes que t'ajuden en l'aclimatació a l'altura i prevenir el temut mal d'altura. Esteim ara a 3400 metres d'altura, encara pujarem més però ja és una altura important; ens han recomenat no menjar massa mentre anam pujant i anar ingerint productes amb coca però sobretot líquids, o en forma de dolços (caramels, xupa-xups i galletes), quan l'altura sigui superior ja tendrem oportunitat de rovegar ("chascar") fulles de coca que és el millor. La fulla de coca es "chasca" amb un catalitzador a base de pell de plàtan que accelera els seus efectes i és el millor pel mal d'altura.

MATE DE COCA "TRIFÀSIC"

Llavors visitam les coves de Sumbay, tot seguit arribam a la zona de Chucura, El Mirador de los Andes, on es pot apreciar la "Cordillera del Chila", així com els volcans Mismi, Hualca, Sabancaya, Ampato, Chachani, Misti i l'Urbinas. Llavors iniciam el descens fins al poble de CHIVAY per dinar.

CHIVAY

Quan arribam a aquesta població hem d'emplenar la documentació per poder entrar al CAÑON DEL COLCA i poder visitar totes les seves atraccions i meravelles.

BUTLLETA TURÍSTICA DEL COLCA

Després del dinar ens instal.lam a l'hotel, en haver descansat ens dirigim a passar la tarda als banys termals de "La Calera" on gaudirem d'aigües calentetes, riques en sulfurosos i ferro, i prendrem un relaxant bany. Aquestes aigües s'utilitzaven com a tractament del reumatisme i artritis, no està gens malament una mica de tranquilitat...

LA CALERA

Finalment acabam la nit amb una passejada per CHIVAY i la visita al seu mercat local, els indígenes de la zona venen tots els seus productes i sempre hi destaquen productes molt apreciats com el blat de les índies, el formatge, teixits, capells... Sopam a l'hotel i gaudim d'unes dances típiques de la zona.

 

 

MERCAT LOCAL DE CHIVAY

9 d'agost de 2010 DIA 11 AREQUIPA

Bé, va ser una nit dura, molt dura... vam passar-la dins un bus. La veritat és que va ser menys incòmode del que em pensava, això sí, la veritat és que el bus esteia molt bé, s'ha de dir que per fer aquests trajectes s'han d'agafar bussos d'empreses serioses i la nostra: CRUZ DEL SUR, ho era. Això sí els bussos van a tota, vàrem obrir els ulls a mitjan nit i valia més tornar-los a tancar, tot una taringa de bussos, circulant de nit, a tota castanya i sabent que es creuen els amos de la carretera, valia més no pensar amb la gran quantitat d'accidents que hi ha a Peru, però ja ho diuen de Perú: INDRET ON TOT ÉS POSSIBLE PERÒ ON NO HI HA RES SEGUR. Aquesta dita és totalment certa...

BUS NOCTURN CRUZ DEL SUR

Arribam a AREQUIPA, baix la "protecció" de tres volcans: el Misti, el Chachani i el Pichu Pichu s'extén aquesta gran ciutat, construida per complet amb pedres volcàniques de color blanquinós, degut a això aquesta ciutat és coneguda amb el sobrenom de la CIUTAT BLANCA. Ciutat incàica conquerida pels espanyols, ambdues cultures configuraren l'actual ciutat de tal bellesa que està catalogada com a PATRIMONI DE LA HUMANITAT, es tracta de la segona ciutat del Peru i destaca per la seva gran història com a centre d'exportació de llana d'ovella, l'alpaca, començ encara vigent i que li configura un present prósper.
Arribam cansats però encara disposam del dematí lliure i decidim potejar un poquet la ciutat, ens passejam i acabam a "LA PLAZA DE ARMAS", és típica, com totes les del Peru, una plaça quadrada on s'hi concentren totes les institucions destacables de l'indret: Ajuntament, Església, etc.

"PLAZA DE ARMAS" D'AREQUIPA

La plaça és preciosa, ja és hora de dinar i avui és un dia especial ja que fa molt de temps que ens van recomanar menjar el "CHUPE DE CAMARONES" aquí, és un plat típic de moltes zones del Perú però diuen que el més saborós és el que es prepara a Arequipa. El "CHUPE DE CAMARONES" és un sopa de "camarones" que són gambes de riu. És una sopa boníssima, amb un gustet excepcional... mesclat amb tot una sèrie d'ingredients: arròs, blat de les índies, ou bollit... tot maridat amb un vi blanc de TACAMA.

"CHUPE DE CAMARONES"

Després d'aquest meravellós moment, ja ens posam en marxa i dedicam l'horabaixa a visitar la ciutat. Visitam una sèrie d'esglésies: "Iglesia de San Francisco" "Iglesia de la Merced"  "Iglesia de la Compañia", tot seguit anam a un indret que mostra clarament el tipus de vida que van dur els religiosos i religioses durant l'evangelització de sud-amèrica. Visitam el MONESTIR DE SANTA CATALINA.

MONESTIR DE SANTA CATALINA

Aquest monestir ocupa tota una cantonada de la ciutat, va ser fundat l'any 1580 per Maria de Guzmán, una viuda rica que es va ordenar monja. Les primeres dones en afegir-se a aquest ordre varen ser dones "criollas" pobres filles de caps indis de l'indret i també algunes dones de classe alta. Les monges novelles de casa bona conservaven els seus privilegis i comoditats (fins i tot servents), mantenien el mateix ritme de vida i fins i tot seguien celebrant festes. Devers l'any 1870 la germana dominica Josefa Cadena va prendre la direcció del monestir i va canviar  aquestes velles costums i les va substituir per unes costums molt més senzilles i modestes.

MONESTIR DE SANTA CATALINA

Aquest monestir mostra tot un ventall de colors que combinats amb la lluminositat de la ciutat configuren un espectacle visual digne de viure, de gaudir. El color blanc característic d'Arequipa, crida la lluminositat que dónen a les parets blavoses i terroses una explendor impressionant.

8 d'agost de 2010 DIA 10 NAZCA-AREQUIPA

Havíem de sortir prest al matí per anar a sobrevolar amb avioneta les línies de Nazca però la visibilitat no va ser l'adequada, per això vam haver de deixar-ho per més tard. El pla del dia es va variar però el que havíem de fer després ho vam avançar.
En primer lloc visitam el mercadet dominical de Nazca, farcit de paradetes de carrer, llevat d'una petita zona coberta, aquestes venen tot tipus de productes, destacant els alimentaris. El Perú crec que és un dels països amb major quantitat de productes primaris, hi ha una varietat increïble de fruites, hortalisses... a destacar les diferents varietats de patapes i blat de les índies. Tot seguit podeu veure una fotografia d'una varietat de patata boníssima.

MERCAT DOMINICAL DE NAZCA

Entre els productes que destaquen del Perú són els anomenats AJÍS, la salsa d'ají (a base de diferents varietats de pebres) constitueix un perfecte acompanyament per a la majoria dels plats típics del Perú. N'hi ha de molts de tipus però el que més destaca és l'aji de ROCOTO per la qual s'utilitza aquest tipus de pebre que és coent però la seva coventor no altera els sabors dels aliments que acompanya. A la fotografia següent podeu veure diferents preparacions d'ajís que es venen als mercadets.

DIFERENTS SALSES D'AJÍ

A nosaltres ens encanta visitar mercats, et donen l'oportunitat de veure i conèixer gent autèntica del lloc en qüestió, tot seguit podeu veure dues madones peruanes autòctones i també una fotografia d'un dels productes estrelles del Perú, els cuis (conillets de les índies) que són utilitzats per elaborar un dels plats més preuats al Perú: EL CUI CHACTADO, que finalment no ens vam atrevir a degustar.

CUIS PER VENDRE AL MERCAT DE NAZCA

PARADETA DE MENJAR AL MERCAT DE NAZCA

Tot seguit visitam una sèrie de llocs, en primer terme visitam aqüeductes construits per la cultura Nazca, llavors visitam les runes de paredones, un taller d'artesania local i finalment veim una demostració del procés d'estracció d'or que va ser una de les activitats més importants de la zona.

AQÜEDUCTE DE LA CULTURA NAZCA

 Llavors ens traslladam a l'aeroport de Nazca per agafar una avioneta que ens farà un recorregut per poder observar les famosíssimes LÍNIES DE NAZCA.

AVIONETA LÍNIES DE NAZCA

Les línies de Nazca són un conjunt de geoglífs, estan formades per unes 70 figures humanes i d'animals i per més de 1000 línies. Aquestes línies s'han conservat degut a què a la costa peruana pràcticament no hi plou mai, aquestes daten d'entre els anys 500 AC i 500 DC, van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1994.
Van ser vistes per primera vegada des de l'aire l'any 1927 però va ser a partir dels anys 40 quan va ser estudiades amb més profunditat per part de la matemàtica alemanya MARIA REICHE. Aquesta va concloure que les línies van ser construïdes/dibuixades a partir de cordes unides a un eix que s'utilitzava per anar engrandint el dibuix.
Pareix a ser que les línies formaven part d'un gran calendari astronòmic per comunicar-se amb els déus i assegurar així l'aigua i les benediccions pels cultius. Hi ha d'altres teories que diuen que són restres d'aterratges extraterrestes.

LÍNIES DE NAZCA

D'entre aquestes línies n'hi ha moltes que configuren formes trapezoidals, molts diuen que són pistes d'aterratge alienígenes. Però no només hi ha línies, també hi ha figures humanes i d'animals com: l'aranya, el colibrí, l'astronauta, la moneia, la balena...

D'entre aquestes veurem la fotografia del "colibrí". Aquest és un geoglífic de 96 per 66 metres i és un dels més coneguts, els Nazca creien que els "colibrís" servien de missatgers entre el món dels homes i dels cóndors als que consideraven déus.

GEOGLÍFIC DEL "COLIBRÍ"

Finalment acabam el dia traslladant-nos cap a l'estació de bus per agafar el bus "Cruz del Sur" que ens portarà cap a Arequipa, passarem la nit al bus, ens pensàvem que seria dur però me semblava que ho seria més. El que si vos volem recomenar és que si vos heu de moure amb bus no convé que dugueu massa equipatge, els turistes que es mouen en bus són els anomenats pels peruans BAG PACKERS i nosaltres vam volem fer de viatges alternatius però amb totes les comoditats, quan la gent ens veia amb els maletots (en total 14 paquets entre maletes grosses, petites i bosses de viatge) al.lucinaven, els esforços que havien de fer per ubicar-los era impressionant. Mirau l'estampa i la filerada/tracalada de maletotons.

ESTACIÓ BUS CRUZ DEL SUR

7d'agost de 2010 DIA 9 PARACAS-NAZCA

Al matí visitam les "Islas Ballestas", aquestes illes estan habitades per milers d'aus, llops marins, pingüins... a aquesta reserva s'han censat més de 1800 espècies de plantes i animals.
De camí podem observar "El Candelabro", un geoglífic de 150 metres de llarg, el més probable és que es tracti d'un símbol NAZCA, però també hi ha d'altres teories com la que diu que és un símbol masònic construit per homes del General San Martín, reconqueridor del Perú, que l'any 1820 va desambarcar a aquestes illes per declarar la independència del Perú.

ISLAS BALLESTA "EL CANDELABRO"

Aquestes illes van tenir molta importància econòmica, degut a la quantitat d'ocells que les habiten són molt riques en "guano", el guano són les restes d'excrements de les aus, aquestes erem molt preuades com a fertilitzant i s'exportava sobretot a Europa. Fins i tot aquestes illes van enfrontar als estats de Perú i Xile degut a la importància del control del guano, avui dia es segueixen explotant en aquest sentit però l'activitat turística va restant importància a l'activitat guanera. Aquí teniu un exemple de la quantitat d'ocells que hi ha i del guano que poden arribar a generar.

AUS"GUANERAS" DE LES ILLES BALLESTAS

 A banda de les aus va ser interessant veure lleons marins i pingüins, aquí en teniu una mostra.

LLEÓ MARÍ DE LES ILLES BALLESTAS

De les Illes Ballestas ubicades a Paracas ens dirigim cap a Ica, el paratge és lúnar, dunes i dunes d'arena... aparentment estèrils però sorprenentment plenes de plantacions miraculoses als nostres ulls. No m'imaginava un desert sencer convertit en oasi, però tot té una explicació, l'arena del desert peruà és d'origen volcànic, per tant rica en nutrients i sals minerals, només necessiten d'aigua per poder ser bressol de cultius diversos; aquesta aigua s'aconsegueix desviant desviant rius i rierols provinents de la zona muntanyosa del Perú, possibilitant així la utilització agrària de la zona, sí s'ha de dir explotada gairebé per mans estrangeres però almanco dónen feina a la gent local, fins i tot està farcit d'assentaments de persones que planten la seva barraqueta amb l'esperança de què el govern amb el temps els permeti regularitzar la parcel.la per tenir una vivenda legal.
Es cultiven molts de productes, sobretot carxofes i espàrrecs que śon comercialitzats a altres lloc del món. Un dels productes estrella de la zona és la vinya i la zona d'Ica, a on ens dirigim, és la més famosa en aquest sentit.
Les primeres vinyes es sembraren prop d'Ica devers l'any 1550, aquestes van ser portades pels conqueridors espanyols, al seu voltant va créixer una indústria que va anar a més fins que Espanya va prohibir l'exportació del vi peruà ja que li feia mal a la seva economia. Els viticultors es van centrar llavors en la producció d'aiguardent, aquesta s'anomenà PISCO. Aquesta beguda licorosa s'ha convertit en la beguda nacional, es sol prendre sol però també és utilitzar per fer cocktails com el PISCO SOUR O EL COLCA SOUR.
Nosaltres vam visitar la BODEGA "TRES GENERACIONES", n'hi ha d'altres molt famoses com "EL CARAVEDO", "BODEGA LAZO", "EL CATADOR(TRES ESQUINAS)"... prop d'aquí també hi ha la "BODEGA TACAMA" que és la més antiga del Perú (1540) i la que produeix un dels pocs vins del Perú ja que gairebé totes les bodegues es dediquen a produir només diferents tipus de pisco.

FOTO DE GRUP A LA BODEGA "TRES GENERACIONES"

CATA DE PISCOS

Podem observar a la part superior una fotografia de la cata de piscos que vam fer, a la part esquerra podem veure el nostre famós guia: en BORIS, no coment però s'admeten comentaris de la resta del grup.
Després de dinar ens dirigim cap a L'OASI DE HUACACHINA, una verd llacuna envoltada de dunes a uns 5 quilòmetres d'Ica. Aquí va ser l'hòstia, ens ho vam passar de conya, vam fer una volta amb un "boggie" enmig de les dunes, la sensació de velocitat i llibertat van ser brutals, tots s'ho passaren pipa (sobretot n'Ainara) jo també però com que sóc un cagat-porug ho vaig passar puta, vaig disfrutar de veure com s'ho passava n'Ainara.

BOGGIE OASI HUACACHINA

Després de voltar un poquet amb el boggie, podeu veure un vídeo a la zona de vídeos d'un viatge amb boggie per l'oasi de huacachina, ens aturam per fer un poc d'snow per les dunes, tothom es va tirar menys jo que com ja he dit sóc poc donat a les emocions, ara m'enpenedeixo però ja està fet!!!

Quina passada!!! tot seguit podreu veure un enllaç amb el vídeo del youtube sobre l'oasi de huacachina i una fotografia de l'oasi.
 http://www.youtube.com/watch?v=rCZjg0w8LCM

OASI DE HUACACHINA

6 d'agost de 2010 DIA 8 LIMA-PARACAS

Aquest és un dels dies en que es pot considerar que vam estar de trasllat, agafam el bus "Cruz del Sur" amb destinació a la Badia de Paracas, de seguida ens traslladam cap a l'hotel "Hacienda Paracas", un hotel espectacular, just a la vora de la mar, amb una piscineta just a la vora de l'arena blanca d'una platja espectacular, molt apta per fer esports aquàtics (surt, kite-surt...).
Ens instal.lam i anam a fer una volteta pel poble, hi anam a peu... és un poblet típic de pescadors i mariscadors que part de la seva activitat s'ha reconvertit a la turística degut a la proximitat de les "Islas Ballesta". Visitam el port i podem observar els mariscadors com descarreguen les seves captures del dia, en aquest cas un crancs grandíssims que feien una bona pinta increible, amb un parell d'aquests haguéssim pogut preparar un arrosset de peix d'aquests bons, bons...

PARACAS

Dinam al port de Paracas, els típics "chicharrones"... tornam a l'hotel, descansam... un poquet de relax no cau malament mai; quedam a la piscina, és l'aniversari de na Cristina, hem quedat que ens convidarà a un PISCO SOUR, el prenem just a la vora de la piscineta, bevem, parlam... i la festa continua a l'habitació dels d'Arrasate, i com va acabar la festeta? l'endemà gairebé tothom tenia una ressaca d'aquestes bones.
Aquí teniu una fotografia de l'hotel, impressionant!!!

HOTEL HACIENDA PARACAS