9 d'agost de 2010 DIA 11 AREQUIPA

Bé, va ser una nit dura, molt dura... vam passar-la dins un bus. La veritat és que va ser menys incòmode del que em pensava, això sí, la veritat és que el bus esteia molt bé, s'ha de dir que per fer aquests trajectes s'han d'agafar bussos d'empreses serioses i la nostra: CRUZ DEL SUR, ho era. Això sí els bussos van a tota, vàrem obrir els ulls a mitjan nit i valia més tornar-los a tancar, tot una taringa de bussos, circulant de nit, a tota castanya i sabent que es creuen els amos de la carretera, valia més no pensar amb la gran quantitat d'accidents que hi ha a Peru, però ja ho diuen de Perú: INDRET ON TOT ÉS POSSIBLE PERÒ ON NO HI HA RES SEGUR. Aquesta dita és totalment certa...

BUS NOCTURN CRUZ DEL SUR

Arribam a AREQUIPA, baix la "protecció" de tres volcans: el Misti, el Chachani i el Pichu Pichu s'extén aquesta gran ciutat, construida per complet amb pedres volcàniques de color blanquinós, degut a això aquesta ciutat és coneguda amb el sobrenom de la CIUTAT BLANCA. Ciutat incàica conquerida pels espanyols, ambdues cultures configuraren l'actual ciutat de tal bellesa que està catalogada com a PATRIMONI DE LA HUMANITAT, es tracta de la segona ciutat del Peru i destaca per la seva gran història com a centre d'exportació de llana d'ovella, l'alpaca, començ encara vigent i que li configura un present prósper.
Arribam cansats però encara disposam del dematí lliure i decidim potejar un poquet la ciutat, ens passejam i acabam a "LA PLAZA DE ARMAS", és típica, com totes les del Peru, una plaça quadrada on s'hi concentren totes les institucions destacables de l'indret: Ajuntament, Església, etc.

"PLAZA DE ARMAS" D'AREQUIPA

La plaça és preciosa, ja és hora de dinar i avui és un dia especial ja que fa molt de temps que ens van recomanar menjar el "CHUPE DE CAMARONES" aquí, és un plat típic de moltes zones del Perú però diuen que el més saborós és el que es prepara a Arequipa. El "CHUPE DE CAMARONES" és un sopa de "camarones" que són gambes de riu. És una sopa boníssima, amb un gustet excepcional... mesclat amb tot una sèrie d'ingredients: arròs, blat de les índies, ou bollit... tot maridat amb un vi blanc de TACAMA.

"CHUPE DE CAMARONES"

Després d'aquest meravellós moment, ja ens posam en marxa i dedicam l'horabaixa a visitar la ciutat. Visitam una sèrie d'esglésies: "Iglesia de San Francisco" "Iglesia de la Merced"  "Iglesia de la Compañia", tot seguit anam a un indret que mostra clarament el tipus de vida que van dur els religiosos i religioses durant l'evangelització de sud-amèrica. Visitam el MONESTIR DE SANTA CATALINA.

MONESTIR DE SANTA CATALINA

Aquest monestir ocupa tota una cantonada de la ciutat, va ser fundat l'any 1580 per Maria de Guzmán, una viuda rica que es va ordenar monja. Les primeres dones en afegir-se a aquest ordre varen ser dones "criollas" pobres filles de caps indis de l'indret i també algunes dones de classe alta. Les monges novelles de casa bona conservaven els seus privilegis i comoditats (fins i tot servents), mantenien el mateix ritme de vida i fins i tot seguien celebrant festes. Devers l'any 1870 la germana dominica Josefa Cadena va prendre la direcció del monestir i va canviar  aquestes velles costums i les va substituir per unes costums molt més senzilles i modestes.

MONESTIR DE SANTA CATALINA

Aquest monestir mostra tot un ventall de colors que combinats amb la lluminositat de la ciutat configuren un espectacle visual digne de viure, de gaudir. El color blanc característic d'Arequipa, crida la lluminositat que dónen a les parets blavoses i terroses una explendor impressionant.

8 d'agost de 2010 DIA 10 NAZCA-AREQUIPA

Havíem de sortir prest al matí per anar a sobrevolar amb avioneta les línies de Nazca però la visibilitat no va ser l'adequada, per això vam haver de deixar-ho per més tard. El pla del dia es va variar però el que havíem de fer després ho vam avançar.
En primer lloc visitam el mercadet dominical de Nazca, farcit de paradetes de carrer, llevat d'una petita zona coberta, aquestes venen tot tipus de productes, destacant els alimentaris. El Perú crec que és un dels països amb major quantitat de productes primaris, hi ha una varietat increïble de fruites, hortalisses... a destacar les diferents varietats de patapes i blat de les índies. Tot seguit podeu veure una fotografia d'una varietat de patata boníssima.

MERCAT DOMINICAL DE NAZCA

Entre els productes que destaquen del Perú són els anomenats AJÍS, la salsa d'ají (a base de diferents varietats de pebres) constitueix un perfecte acompanyament per a la majoria dels plats típics del Perú. N'hi ha de molts de tipus però el que més destaca és l'aji de ROCOTO per la qual s'utilitza aquest tipus de pebre que és coent però la seva coventor no altera els sabors dels aliments que acompanya. A la fotografia següent podeu veure diferents preparacions d'ajís que es venen als mercadets.

DIFERENTS SALSES D'AJÍ

A nosaltres ens encanta visitar mercats, et donen l'oportunitat de veure i conèixer gent autèntica del lloc en qüestió, tot seguit podeu veure dues madones peruanes autòctones i també una fotografia d'un dels productes estrelles del Perú, els cuis (conillets de les índies) que són utilitzats per elaborar un dels plats més preuats al Perú: EL CUI CHACTADO, que finalment no ens vam atrevir a degustar.

CUIS PER VENDRE AL MERCAT DE NAZCA

PARADETA DE MENJAR AL MERCAT DE NAZCA

Tot seguit visitam una sèrie de llocs, en primer terme visitam aqüeductes construits per la cultura Nazca, llavors visitam les runes de paredones, un taller d'artesania local i finalment veim una demostració del procés d'estracció d'or que va ser una de les activitats més importants de la zona.

AQÜEDUCTE DE LA CULTURA NAZCA

 Llavors ens traslladam a l'aeroport de Nazca per agafar una avioneta que ens farà un recorregut per poder observar les famosíssimes LÍNIES DE NAZCA.

AVIONETA LÍNIES DE NAZCA

Les línies de Nazca són un conjunt de geoglífs, estan formades per unes 70 figures humanes i d'animals i per més de 1000 línies. Aquestes línies s'han conservat degut a què a la costa peruana pràcticament no hi plou mai, aquestes daten d'entre els anys 500 AC i 500 DC, van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1994.
Van ser vistes per primera vegada des de l'aire l'any 1927 però va ser a partir dels anys 40 quan va ser estudiades amb més profunditat per part de la matemàtica alemanya MARIA REICHE. Aquesta va concloure que les línies van ser construïdes/dibuixades a partir de cordes unides a un eix que s'utilitzava per anar engrandint el dibuix.
Pareix a ser que les línies formaven part d'un gran calendari astronòmic per comunicar-se amb els déus i assegurar així l'aigua i les benediccions pels cultius. Hi ha d'altres teories que diuen que són restres d'aterratges extraterrestes.

LÍNIES DE NAZCA

D'entre aquestes línies n'hi ha moltes que configuren formes trapezoidals, molts diuen que són pistes d'aterratge alienígenes. Però no només hi ha línies, també hi ha figures humanes i d'animals com: l'aranya, el colibrí, l'astronauta, la moneia, la balena...

D'entre aquestes veurem la fotografia del "colibrí". Aquest és un geoglífic de 96 per 66 metres i és un dels més coneguts, els Nazca creien que els "colibrís" servien de missatgers entre el món dels homes i dels cóndors als que consideraven déus.

GEOGLÍFIC DEL "COLIBRÍ"

Finalment acabam el dia traslladant-nos cap a l'estació de bus per agafar el bus "Cruz del Sur" que ens portarà cap a Arequipa, passarem la nit al bus, ens pensàvem que seria dur però me semblava que ho seria més. El que si vos volem recomenar és que si vos heu de moure amb bus no convé que dugueu massa equipatge, els turistes que es mouen en bus són els anomenats pels peruans BAG PACKERS i nosaltres vam volem fer de viatges alternatius però amb totes les comoditats, quan la gent ens veia amb els maletots (en total 14 paquets entre maletes grosses, petites i bosses de viatge) al.lucinaven, els esforços que havien de fer per ubicar-los era impressionant. Mirau l'estampa i la filerada/tracalada de maletotons.

ESTACIÓ BUS CRUZ DEL SUR

7d'agost de 2010 DIA 9 PARACAS-NAZCA

Al matí visitam les "Islas Ballestas", aquestes illes estan habitades per milers d'aus, llops marins, pingüins... a aquesta reserva s'han censat més de 1800 espècies de plantes i animals.
De camí podem observar "El Candelabro", un geoglífic de 150 metres de llarg, el més probable és que es tracti d'un símbol NAZCA, però també hi ha d'altres teories com la que diu que és un símbol masònic construit per homes del General San Martín, reconqueridor del Perú, que l'any 1820 va desambarcar a aquestes illes per declarar la independència del Perú.

ISLAS BALLESTA "EL CANDELABRO"

Aquestes illes van tenir molta importància econòmica, degut a la quantitat d'ocells que les habiten són molt riques en "guano", el guano són les restes d'excrements de les aus, aquestes erem molt preuades com a fertilitzant i s'exportava sobretot a Europa. Fins i tot aquestes illes van enfrontar als estats de Perú i Xile degut a la importància del control del guano, avui dia es segueixen explotant en aquest sentit però l'activitat turística va restant importància a l'activitat guanera. Aquí teniu un exemple de la quantitat d'ocells que hi ha i del guano que poden arribar a generar.

AUS"GUANERAS" DE LES ILLES BALLESTAS

 A banda de les aus va ser interessant veure lleons marins i pingüins, aquí en teniu una mostra.

LLEÓ MARÍ DE LES ILLES BALLESTAS

De les Illes Ballestas ubicades a Paracas ens dirigim cap a Ica, el paratge és lúnar, dunes i dunes d'arena... aparentment estèrils però sorprenentment plenes de plantacions miraculoses als nostres ulls. No m'imaginava un desert sencer convertit en oasi, però tot té una explicació, l'arena del desert peruà és d'origen volcànic, per tant rica en nutrients i sals minerals, només necessiten d'aigua per poder ser bressol de cultius diversos; aquesta aigua s'aconsegueix desviant desviant rius i rierols provinents de la zona muntanyosa del Perú, possibilitant així la utilització agrària de la zona, sí s'ha de dir explotada gairebé per mans estrangeres però almanco dónen feina a la gent local, fins i tot està farcit d'assentaments de persones que planten la seva barraqueta amb l'esperança de què el govern amb el temps els permeti regularitzar la parcel.la per tenir una vivenda legal.
Es cultiven molts de productes, sobretot carxofes i espàrrecs que śon comercialitzats a altres lloc del món. Un dels productes estrella de la zona és la vinya i la zona d'Ica, a on ens dirigim, és la més famosa en aquest sentit.
Les primeres vinyes es sembraren prop d'Ica devers l'any 1550, aquestes van ser portades pels conqueridors espanyols, al seu voltant va créixer una indústria que va anar a més fins que Espanya va prohibir l'exportació del vi peruà ja que li feia mal a la seva economia. Els viticultors es van centrar llavors en la producció d'aiguardent, aquesta s'anomenà PISCO. Aquesta beguda licorosa s'ha convertit en la beguda nacional, es sol prendre sol però també és utilitzar per fer cocktails com el PISCO SOUR O EL COLCA SOUR.
Nosaltres vam visitar la BODEGA "TRES GENERACIONES", n'hi ha d'altres molt famoses com "EL CARAVEDO", "BODEGA LAZO", "EL CATADOR(TRES ESQUINAS)"... prop d'aquí també hi ha la "BODEGA TACAMA" que és la més antiga del Perú (1540) i la que produeix un dels pocs vins del Perú ja que gairebé totes les bodegues es dediquen a produir només diferents tipus de pisco.

FOTO DE GRUP A LA BODEGA "TRES GENERACIONES"

CATA DE PISCOS

Podem observar a la part superior una fotografia de la cata de piscos que vam fer, a la part esquerra podem veure el nostre famós guia: en BORIS, no coment però s'admeten comentaris de la resta del grup.
Després de dinar ens dirigim cap a L'OASI DE HUACACHINA, una verd llacuna envoltada de dunes a uns 5 quilòmetres d'Ica. Aquí va ser l'hòstia, ens ho vam passar de conya, vam fer una volta amb un "boggie" enmig de les dunes, la sensació de velocitat i llibertat van ser brutals, tots s'ho passaren pipa (sobretot n'Ainara) jo també però com que sóc un cagat-porug ho vaig passar puta, vaig disfrutar de veure com s'ho passava n'Ainara.

BOGGIE OASI HUACACHINA

Després de voltar un poquet amb el boggie, podeu veure un vídeo a la zona de vídeos d'un viatge amb boggie per l'oasi de huacachina, ens aturam per fer un poc d'snow per les dunes, tothom es va tirar menys jo que com ja he dit sóc poc donat a les emocions, ara m'enpenedeixo però ja està fet!!!

Quina passada!!! tot seguit podreu veure un enllaç amb el vídeo del youtube sobre l'oasi de huacachina i una fotografia de l'oasi.
 http://www.youtube.com/watch?v=rCZjg0w8LCM

OASI DE HUACACHINA

6 d'agost de 2010 DIA 8 LIMA-PARACAS

Aquest és un dels dies en que es pot considerar que vam estar de trasllat, agafam el bus "Cruz del Sur" amb destinació a la Badia de Paracas, de seguida ens traslladam cap a l'hotel "Hacienda Paracas", un hotel espectacular, just a la vora de la mar, amb una piscineta just a la vora de l'arena blanca d'una platja espectacular, molt apta per fer esports aquàtics (surt, kite-surt...).
Ens instal.lam i anam a fer una volteta pel poble, hi anam a peu... és un poblet típic de pescadors i mariscadors que part de la seva activitat s'ha reconvertit a la turística degut a la proximitat de les "Islas Ballesta". Visitam el port i podem observar els mariscadors com descarreguen les seves captures del dia, en aquest cas un crancs grandíssims que feien una bona pinta increible, amb un parell d'aquests haguéssim pogut preparar un arrosset de peix d'aquests bons, bons...

PARACAS

Dinam al port de Paracas, els típics "chicharrones"... tornam a l'hotel, descansam... un poquet de relax no cau malament mai; quedam a la piscina, és l'aniversari de na Cristina, hem quedat que ens convidarà a un PISCO SOUR, el prenem just a la vora de la piscineta, bevem, parlam... i la festa continua a l'habitació dels d'Arrasate, i com va acabar la festeta? l'endemà gairebé tothom tenia una ressaca d'aquestes bones.
Aquí teniu una fotografia de l'hotel, impressionant!!!

HOTEL HACIENDA PARACAS

5 d'agost de 2010 DIA 7 TRUJILLO/LIMA

Tot d'una després d'aixecar-nos ens dirigim cap a la Huaca del Sol situada a uns 5 km de Trujillo. Aquesta construcció que data d'uns 1500 anys d'antiguitat, està feta amb més de 140 milions de blocs de tova on intervingueren uns 200000 treballadors per fer-la. Visitem també la contigua Huaca de la Lluna, aquesta construcció enlluerna amb les seves parets decorades i els seus impressionants frisos; conserva també un conjunt de sales i de patis interiors amb frisos de figures antropomòrfiques. Tots dos temples pertanyen a la cultura MOCHE.

HUACA DEL SOL I DE LA LLUNA

Després tornem a Trujillo per dinar i vam visitar una mica més a fons la seva plaça d'armes, entrem dins de l'Església i Monestir del Carme i com ja anàvem notant la gent peruana és molt devota del crisitianaisme encara que sempre mostren en les seves construccions una forma diferent d'entendre-lo, fusionant-lo sempre amb la cultura precolombina donant lloc a un moviment anomenat sincretisme. Podeu observar a la següent fotografia la carregada decoració eclesiàstica.

ESGLÉSIA I MONESTIR DEL CARME

De camí al dinar ens aturem a visitar una petita Huaca trucada del arc de Sant Martí, destaquem els frisos perfectament conservats.

HUACA DEL ARCO IRIS

Ens disposem a dinar a la badia de Huanchaco, després de fer-ho recorrem aquesta extensa badia on podem observar els pescadors locals que continuen sortint a la mar en fràgils embarcacions fetes de llatra, anomenades "Cavallets de Totora", encara que alguns aprofiten les estones que no treballen per treure's un sobresou passejant a alguns turistes.

BADIA DE HUANCHACO

Visitem després les ruïnes de CHAN CHAN, ciutat precolombina de tova de l'Imperi Chimú, considerada en el món la més gran de la seva classe. Aquesta ciutat va ser nomenada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1986.

CHAN-CHAN

Finalment tornem a TRUJILLO, abans de traslladar-nos a l'aeroport per dirigir-nos a LIMA, donem la ultima volta per aquesta meravellosa ciutat i l'atzar ens regala un dels moments més màgics del viatge. Visitem el mercat local, com en molts llocs de la zona, sense molta presència de turistes, per no dir nul.la, llavors s'acosta una dona trujillana d'origen oriental i comença a parlar amb nosaltres, en principi no sabem quina és la seva intenció real però de seguida ens adonem que vol ser amable i comença a regalar-nos informació interessants sobre la ciutat i Peru en general, ens obsequia amb fruites exòtiques, ens dóna explicacions sobretot gastronòmiques i en definitiva ens aporta un moment molt especial del nostre viatge. Podeu veure en l'última fotografia del dia el mercat local de Trujillo. 

MERCAT LOCAL DE TRUJILLO

 

4 d'agost de 2010 DIA 6 CHICLAYO/TRUJILLO

Després d'esmorzar vam agafar un transport privat per traslladar-nos cap a Trujillo.
Però durant el trajecte ens anem aturant per dur a terme diferents activitats. La primera d'elles és per dinar i ho fem en la "hacienda Paiján" on podem gaudir de la bellesa d'una casa de camp peruana, degustar productes produïts en ella (espàrrecs, pollastre, arròs, etc.), però sobretot aquesta possessio està dedicada a la cria i ensinistrament del cavall peruà especializant-los en el pas peruà.

A continuació ens dirigim al Complex Arqueològic "El Brujo", destaquen els seus murals ricament pintats sobre una piràmide de la cultura Moche, en el mateix complex també s'ubica el nou "MUSEU CAO" que exhibeix la famosa mòmia de la primera dona governant de la cultura mochica, coneguda com "la senyora de Cao". A més d'aquesta mòmia tatuada, el museu conté teixits i ceramiques, alguns dels quals daten de fa 3.000 anys. La tomba de la senyora de cao va ser descoberta l'any 2005 i va ser enterrada fa uns 1700, al costat d'ella es van trobar diferents objectes cerimonials, joies, armes i restes d'una adolescent que va ser sacrificada al seu costat.

COMPLEXE "EL BRUJO" (LA SENYORA DE CAO)

 

Després prosseguim el nostre viatge cap a Trujillo, arribem finalment a aquesta meravellosa ciutat, considerada la segona major ciutat de Peru encara rivalitza per això amb Arequipa. El seu clima benigne li ha valgut el sobrenom de la Ciutat de l'Eterna Primavera.
L'estil dels seus edicios és una barreja dels estils arquitectònics colonial i local, aquesta ciutat constitueix avui un verd oasi envoltat d'extensos camps d'arròs i canya de sucre i proper a fascinants jaciments arqueològics moche i chimú.
Destaquem de la seva arquitectura: la plaça d'armes, la catedral, la casa Urquiaga ... dels que podem tenir idea amb les següents fotos.
Finalment acomiadar fins demà, que la força ens acompanyi!!!

Escuchar

Leer fonéticamente

OASIS DE HUACACHINA

Prop d'Ica podeu viure una de les experiències més excitants de Perú, no deixeu de visitar "L'OASIS DE HUACACHICA" on podeu fer un esgarrifós passeig entre dunes amb un boggie i experimentar pujades d'adrenalina tals  que us faran dir una i mil vegades: joder!!! 

Escuchar

Leer fonéticamente

http://www.youtube.com/watch?v=rCZjg0w8LCM