30 de Juliol de 2010 DIA 1 LIMA

Hola! ja som a Peru, en concret a Lima. El trajecte en avió ha anat molt bé, hem anat molt còmodes dins l'avió (a la fi hem pogut aconseguir sortida d'emergència) i s'ha passat molt ràpid. La terminal de la T4 ens ha impressionat, és molt bonica però ja no se si molt funcional.
De seguida que hem arribat ja ens han portat a l'hotel, encara no hem pogut fer el chek-in i hem aprofitat per fer una passejada pels voltants de l'hotel. Aquest està situat al barri de Miraflores i a la següent imatge podeu veure la Municipalitat de Miraflores que ve a ser la delegació de l'ajuntament de Lima al barri.

Municipalitat de Miraflores

Aquest edifici fa cantonada amb el Parc Kennedy, parc on la gent va a buscar-hi tranquil.litat i també és una zona de joc que resulta perfecte per a les famílies amb infants; alguns artistes locals es reuneixen just a la vora de l'església de la "Virgen Milagrosa" per mostrar les seves obres. Però el més destacable d'aquest parc és el mercadet d'artesanies peruanes confeccionades per gent de les zones rurals de les rodalies.

Mercadet del parc Kennedy

Parc Kennedy

Després tornam a l'hotel, ens instal.lam i quedam per anar a dinar, vam dinar a un restaurant local proper a l'hotel on ens vam servir un menú molt econòmic i que va estar molt bé. Ens van servir "CHICHA MORADA" per beure i d'entre els plats a triar podem citar: "CHUPE DE LANGOSTINOS" "CALDO DE GALLINA" i "AJÍ DE GALLINA". Algunes d'aquestes elaboracions les podreu trobar comentades a la secció de RECEPTES.

"Chupe de Langostinos"

Després de dinar vam fer una volteta per tendes de productes locals de tota classe i seguint la passejada vam arribar a la zona dels PENYASSEGATS DE MIRAFLORES on hi ha ubicat el centre comercial de LARCOMAR. Vam acabar de fer l'horabaixa per allà i després ja vam anar a l'hotel de dutxar-nos per anar a sopar.

Penyassegats de Miraflores

El restaurant que vam triar per anar a sopar va ser el MAYTA, hi podeu trobar més informació a la secció de restaurants. El local va ser molt acollidor, hi havia poca gent ja que era bastant prest, el tracte excel.lent, fet que sol ser sinòmic de qualitat a la cuina i així va ser. Com aperitiu vam provar el "PISCO SOUR", excel.lent per començar un sopar especial. D'entrants vam degustar de "CEVICHE" de la casa amb "CHAMOTE" (espècie de patata/moneiato), "CHOCLO" (blat de les índies) i caviar de peix de riu. Cal dir que per maridar el menu vam triar un vi blanc de les bodegues NAVARRO CORREAS (selecció familiar) fet amb sauvignon blanc. Com a plat principal vam decidir-nos tots dos per l'anfós però amb diferents elaboracions, un rostit al forn i l'altre a la planxa, també van ser diferentes les guarnicions, una era amb arròs melós (rissotto) d'escopinyes negres, llit de vieires i escuma de cava; i l'altre amb ragú de calamars de potera i llit de patata morada. Per postres vam degustar uns "ALFAJORES" d'arròs amb llet amb gelat de "CHOCLO". Vam acabar la festa amb un cafetet expresso i un PISCO.

Restaurant MAYTA

LLAC SANDOVAL

Podeu trobar molta més informació sobre el Llac Sandoval clicant al següent enllaç:
http://www.sandovaldelareina.com/castellano/otros_sandoval/lago_sandoval.htm 

PUERTO MALDONADO

El territori de Madre de Dios, en les seves àrees limítrofes amb les províncies cusquenya de Paucartambo i Quispicanchis, va ser conegut des de la Epoca incaica. Inca Roca, primer i Túpac Yupanqui, després, van arribar a la part superior de la conca de l'Alt Madre de Dios, incorporant a l'Imperi.En 1,566, el senyor Juan Alvarez de Maldonado, al comandament d'una important expedició, va penetrar a territori de la Madre de Dios i va navegar per aquest riu. No obstant això, l'expedició més important va ser encapçalada pel senyor Faustino Maldonado, a 1,860. Aquest explorador, després de solcar les aigües dels rius Ucayali i Urubamba, va arribar al Cusco. Després de romandre dos mesos en aquesta ciutat, va iniciar el seu viatge a Mare de Déu. Va navegar pel riu Piñipiñi i després pel Madre de Dios, va seguir pel Madeira tenint com a meta l'Amazones, per tornar després al punt de partida. Lamentablement, va morir ofegat a les aigües del Madeira, en el mal pas conegut amb el nom de "Calderón del Diablo, i l'expedició va continuar al comandament del seu fill, que amb els supervivents va completar el recorregut programat.A finals del segle XIX i començaments del present, els "caucheros" recorren el seu territori a la recerca dels arbres de cautxú i de shiringa. El més notable d'ells va ser Fermín Fitzcarraldo, que el 1893 va descobrir el "Varadero de Fitzcarraldo", conegut ara com "istme de Fitzcarraldo.

Cliqueu el següent enllaç i podreu ampliar la informació sobre Puerto Maldonado:
 http://travel.peru.com/spanish/lugarInteres/detalleIntro.aspx?idioma=E&id=11

MACHU PICCHU

Després de gairebé un segle del seu descobriment arqueològic, gràcies a estudis recents dels arxius documentals del segle XVI, hi ha bons arguments per suposar que la ciutadella de Machu Picchu va ser-com les piràmides dels faraons d'Egipte o la tomba de l'emperador Chin Shi Huan de la Xina-el luxós i ben cuidat mausoleu del inca Pachakuteq, el fundador i primer emperador del Tawantinsuyu.
Ningú dubte que es tractava d'un santuari de rang superior aixecat en un lloc privilegiat a set o vuit jornades a peu de la ciutat del Cusco. A Machu Picchu queden les restes d'edificis que van estar coberts d'or, presumiblement amb jardins de fantasia, ídols i ofrenes, com els del temple del Qorikancha al Cusco.
Queden també altres temples i palaus, tots adjacents i acuradament construïts, creuats per una xarxa de fines fonts d'aigua llaurades a la roca, altars, observatoris còsmics i múltiples espais per al culte als morts, des dels quals es pot gaudir durant molts dies de l'any de l'espectacle dels arcs de Sant Martí que neixen i moren molt a prop dels ulls. Se situa a 2.360 msnm ia uns 112 km per ferrocarril al nord de la ciutat del Cusco, és a dir, a aproximadament 1.000 m més avall que aquesta, que està a 3.408 msnm.
El lloc era conegut com Picchu, Piccho, o Pich, durant l'època colonial i constava de dues parts: Machu ("vell") i Wayna ("jove"). Picchu vol dir "turó" i, per tant, el nom és simplement descriptiu. Bé va poder ser Patallaqta ("poble a la part alta"), que era el "poble" o la "casa" on es guardava la mòmia de Pachakuteq. A la ciutadella de Machu Picchu vivien poques persones-probablement no més de 200 o 300 -, i, si la sospita és certa, totes elles eren d'alt rang i estaven lligades al llinatge de l'Inca, és a dir, eren descendents del fundador de l'Tawantinsuyu .
Segons les tradicions recollides pels espanyols, Machu Picchu degué ser aixecat sota la direcció de Pachakuteq. No es coneix la seqüència del procés de la seva construcció, però sembla haver estat l'obra d'un sol projecte equivalent al d'un santuari o una "urbanització" on els espais, nivells i formes van ser prèviament establerts, tot i que en el curs de la seva existència s'haguessin corregit entrades o agregat recintes.
Cliqueu el següent enllaç i podreu ampliar la informació sobre el Machu Picchu: 
http://www.machupicchu.perucultural.org.pe/ 

CUZCO

Dues llegendes inques atribueixen la seva fundació al seu primer cap d'estat, un personatge llegendari anomenat Manco Cápac, amb la seva germana i consort Mama Ocllo. En ambdues s'afirma que el lloc va ser revelat pel déu sol (Inti) als fundadors després d'una peregrinació iniciada al sud de la Vall Sagrada dels Inques
Per dades arqueològiques i antropològics s'ha anat estudiant el veritable procés de l'ocupació del Cuzco. El consens apunta que, a causa del col lapse del regne de Tiahuanaco es va produir la migració del seu poble.  Aquest grup de prop de 500 homes s'hauria establert gradualment a la vall del riu Huatanay, procés que culminaria amb la fundació del Cuzco. Es desconeix la data aproximada però gràcies a vestigis s'acorda que l'emplaçament on es troba la ciutat ja es trobava habitada fa 3.000 anys. No obstant això, considerant únicament el seu emplaçament com a capital de l'Imperi inca (mitjan segle XIII) el Cuzco apareix com la ciutat habitada més antiga de tota Amèrica.
Cròniques antigues com les del cronista Pedro Sarmiento de Gamboa afirmen l'existència de grups ètnics a la vall de Cuzco abans del sorgiment de l'Imperi Inca. Aquest autor esmenta als Guallar, els Sahuasiray i els Antasayas com els pobladors més antics, en tant que els Alcavizas, Copalimaytas i Culunchimas són considerats habitants més recents. També sabem que els Ayarmacas habitaven la regió, i els únics que no van ser doblegats pels Inques, convertint-se en els seus principals rivals en el domini de la comarca.
Cuzco va ser la capital i seu de govern del Regne dels inques i el va seguir sent en iniciar l'època imperial, convertint-se en la ciutat més important dels Andes i d'Amèrica del Sud. Aquest centralisme li va donar força i es va convertir en el principal focus cultural i eix del culte religiós.
S'atribueix al governant Pachacútec l'haver fet del Cuzco un centre espiritual i polític. Pachacútec va arribar al poder el 1438, i ell i el seu fill Túpac Yupanqui va dedicar cinc dècades a l'organització i conciliació dels diferents grups tribals sota el seu domini, entre ells els lupacas i els Colla. Durant el període de Pachacútec i Túpac Yupanqui, el domini de Cuzco va arribar fins Quito, al nord, i fins al riu Maule, al sud, integrat culturalment als habitants de 4.500 km de cadenes muntanyoses.
També es creu que el disseny original de la ciutat és obra de Pachacútec. El plànol del Cusco antic té forma de puma delineat, amb la plaça central Haucaypata en la posició que ocuparia el pit de l'animal. El cap del felí estaria ubicada al turó on hi ha la fortalesa de Sacsayhuamán.
Els inques van organitzar la seva divisió administrativa de manera que els límits dels quatre regions de l'imperi coincidissin a la plaça principal del Cuzco. 

Cliqueu al següent enllaç per obtenir més informació sobre Cuzco:
 http://www.cuscoperu.com/es.html

PUNO (LLAC TITICACA)

El departament de Puno està incrustat a l'extensa plana del Collao, a la vora del llac Titicaca. Zona sud oriental del Perú.El paisatge de la ciutat és sever i andí, casa amb grisos sostres de calamina accentuen el seu aspecte auster. Actualment, és una important regió agrícola i ramadera, propietària d'un gran potencial turístic arqueològic.La veritable riquesa de la zona es troba en la bellesa natural que envolta la ciutat, a les belles aigües del Titicaca (decorades amb les seves illes flotants), a la Torre de Tinajani (amb les seves pedres immenses que li donen l'aparença d'una ciutat) i en els antics monuments preinques (Chullpas de Sillustani).A més, Puno és la capital folklòrica del Perú per la varietat i bellesa de la seva música i les seves danses (té més de 300 danses diferents, entre les quals destaquen la diable, la morena, la Llamero, la marinera puneña i la colla puneña).

Cliqueu al següent enllaç per obtenir més informació sobre Puno i el Llac Titicaca:
 http://www.titicacaalmundo.com/

CAÑON DEL COLCA

El 1981, una expedició polonesa, després d'estar internats 33 dies dins de canó, va mesurar amb aparells de poca precisió i estimar que tenia 3.250 metres de profunditat.
En l'última expedició realitzada al canó del Colca el 2005, encapçalada pel matemàtic i expedicionari polonès Andrew Pietowski es va revelar que a la zona adjacent a la localitat de Quillo Orco, al districte de Huambo, la profunditat del Canó Colca arribava 4,160 m al costat nord i 3.600 metres al costat sud. L'investigador polonès va explicar que les mesures varien amb el pas dels anys a causa de diversos factors, entre ells, l'enfonsament del llit del riu i l'ús de tecnologies cada cop més precises.
La formació de Canó del Colca es va donar aproximadament en les etapes tectòniques Andina i Quechua, és a dir en els últims 150 milions d'anys, però el seu procés d'aprofundiment es deu a diversos factors com el creixement de la Serralada dels Andes, desglaciaciones durant el Quaternari i principalment pels processos erosius accelerats causats pel riu Colca. Finalment, la formació del primitiu Canó Colca s'ha d'haver iniciat aproximadament fa uns 10 milions d'anys enrere, però la seva forma actual correspon probablement a l'últim milió d'anys, és a dir al Quaternari.
La morfologia del gran Canó del Colca, es va veure influenciada per les activitats volcàniques del Sabancaya i Hualca Hualca ocorregudes dins de l'últim milió d'anys, els dipòsits van formar un dic natural de més de 5 km de base i 500 m d'alçada, entrampat al riu Colca per centenars a milers d'anys, generant així la formació d'un gran llac, que s'hauria estès des del poblat de Madrigal fins a Yanque. Després de milers d'anys es va produir la ruptura abrupta del dic originant l'aprofundiment actual del canó, és en aquesta etapa que el canó del Colca es presenta com un congost de diversos metres de profunditat i poc ample, que localment es estreta en els paratges Incasaltana i Puentet Inca; s'aprofundeix aigües avall, per transformar abruptament en un canó de grans proporcions amb pendents que voregen els 60 ° d'inclinació, és comú trobar penya-segats verticals de centenars de metres de desnivell amb una perfecta disjunció vertical (Oasis-Cabanaconde). El marge dret té un pendent forta i contínua des del cim del nevat Bomboya fins al fons del canó.
Cliqueu al següent enllaç per obtenir més informació sobre el Cañon del Colca:
http://www.comunidadandina.org/turismo/cumbres/valle_colca.htm